«Massa calor!»: el bat de sol desafia els 800 corredors de la Reus - Prades - Reus

És com una mena d’oda al record. Qui més qui menys pot dir amb orgull (o no) que ha fet la Reus – Prades – Reus. Un cop, dos cops o, com a mínim, un intent. Dit així, d’una tacada. És la caminada clàssica del Baix Camp, organitzada des de fa 28 anys per l’Associació Excursionista Catalunya de Reus. També hi ha l’opció de fer la Reus – Mussara, de 37 quilòmetres, que arriba fins a la Mussara. A les 7 del matí, 800 persones han engegat el motor de cames per començar a fer els 55 quilòmetres que separen la capital del Baix Camp del far de muntanya de la comarca i gairebé 3.000 metres de desnivell, que es diu aviat. Una empresa que és un patrimoni local, però també un atractiu per a excursionistes de tot Catalunya. «Serveix de test i referència perquè els corredors sàpiguen en quin estat de forma es troben. Alguns la tenen molt apamada». Aquest és un dels valors de la cursa, segons Guifré Porqueres, president de l’Associació Excursionista Catalunya de Reus.

La del 2025 es recordarà per la calor excepcional que ha fet durant tot el dia. La sensació tèrmica tòrrida és un dels pitjors enemics dels corredors. «Hi ha molt més consum de fruita, d’aigua i de begudes isotòniques», explica Porqueres, conscient que les altes temperatures fan patir a tots els participants. Com a mostra d’això, enguany el campió (5 hores i 32 minuts) ha trigat 40 minuts més que el de l’any passat. Els últims fan cap a les 9 de la nit. A l’arribada, homes i dones arriben assedegats. L’Oriol Bigorra és de Reus, tot i que viu al Vendrell, i explica que li ha «costat molt» per culpa de la calor. «Sort dels avituallaments, perquè em bevia tota l’aigua de seguida», assegura Bigorra. Ha pujat i baixat de la vila roja amb set hores i sis minuts i atén el Diari mentre es cruspeix un plat de paella acabada de fer. Felicitats, Oriol.

L’Olga és de Tivissa i tasta la cursa de muntanya per primera vegada. Es penedeix de no haver portat pals de senderisme i reconeix que ha tingut rampes a les cames. «Se m’han fet dures les pujades i les baixades no les he notat. He patit, però he acabat», diu estirada a la gespa i a l’ombra de les piscines municipals, on hi ha la sortida i arribada. Felicitats, Olga. Al seu costat i amb la mateixa postura, el Dani parla d’una caminada «dureta» perquè, segons diu, «la baixada és tècnica». Ara bé, afirma que «sense calor» ho hauria portat «molt millor». Felicitats, Dani. L’organització dona arròs als corredors i obre les portes de les piscines municipals de Reus perquè es facin una remullada. Felicitats a tothom, l’hagis o no l’hagis acabada.