Cronologia d’una no mudança : així ha mutat el projecte de l’estació de busos de Reus

Era una tarda calorosa de juny del 2024 i el lloc era l’icònic Mas Iglesias, un espai que simbolitza el pla de creixement de Reus que mira cap al sud. Feia un any que Sandra Guaita havia assumit la vara d’alcaldessa i va aprofitar l’efemèride per anunciar que estava treballant colze a colze amb la Generalitat, titular de la infraestructura i responsable d’executar les obres, per moure l’estació de busos interurbans de la intersecció entre l’avinguda Salou i President Macià cap a un nou espai de continuïtat del carrer Montserrat Roig, a escassos 100 metres.

La idea de l’alcaldessa era moure-la per guanyar espai verd i que, al cap i a la fi, s’integrés al node intermodal conformat pel Baixador de Bellisens, més punts d’acoratge de la Ganxeta i una parada del futur tramvia. «Volem moure-la per guanyar espai verd, perquè estigui més integrada a la ciutat i que sigui més intermodal amb Bellisens, la Ganxeta i el transport urbà. I estem posant en això totes les forces», va afirmar Guaita.

El projecte inicial contemplava que la infraestructura fos subterrània, encaixada dins del Parc de Mas Iglesias, amb un únic edifici lineal amb forma de pont i part de les andanes cobertes per reduir el soroll dels motors. La mudança de l’estació era una de les potes d’un pla de remodelació urbana més ambiciós del govern municipal per trencar la sensació d’aïllament que viuen els barris del sud de la ciutat i, d’aquesta manera, generar una connexió amb el centre de la ciutat, a través del Carrilet. La mateixa alcaldessa va fer una gira per associacions de veïns a fi i efecte d’explicar la transformació del sud, amb el trasllat com a tema destacat.

Oposició veïnal a la nova ubicació

En qualsevol cas, la proposta per traslladar l’estació de busos va topar amb l’oposició veïnal de part del veïnat de Mas Iglesias. L’anunci en calent va generar certa inquietud pel fet que el moviment perjudiqués el parc i afectés els arbres i les plantes de la zona. Així ho va expressar el president de l’Associació de Veïns El Roserar de Mas Iglesias, Francesc Jornet: «No estem d’acord amb que destrossin cap part de Mas Iglesias, tot i que després ho arreglin. No volem que la toquin i estem disposats a arribar fins on faci falta». No s’oposaven al trasllat, sinó a l’ubicació escollida. De fet, alguns veïns ja apuntaven que la millor solució era millorar les instal·lacions actuals.

Al setembre, l’enuig del veïnat es va traduir en la constitució de la Plataforma en Defensa del Parc de Mas Iglesias, que va començar una recollida de signatures amb l’objectiu de convocar una consulta no vinculant per preguntar a la ciutadania si creu que és adequat posar una estació de busos dins del parc. Amb el pas dels mesos, la plataforma n’ha recollit al voltant de 7.000 signatures, una xifra que supera en escreix el mínim de 5.000 per impulsar el referèndum en virtut del reglament de participació ciutadana.

Com a resposta, l’Ajuntament de Reus va considerar «precipitada» la consulta impulsada i va recordar que la mudança era un «avantprojecte», sense projecte executiu ni pressupost assignat. Els arguments municipals sempre han estat que no es poden dur a terme projectes urbanístics que comportin pèrdua de zona verda. Així, la proposta de Guaita contemplava augmentar la superfície verda de 45.300 metres quadrats a gairebé 48.000 a l’espai vacant. Gairebé un any després d’aquell anunci de Guaita, el consens s’imposa al sud de la ciutat.