Un refugi literari contra el pensament únic

Consultar publicacions alternatives i fomentar el pensament crític és possible a Reus, i ja és una cita consolidada cada primer dissabte de juny. En la seva quarta edició, la Fira Epíleg ha tornat a omplir el passeig Sunyer d’editorials independents, procedents de la demarcació i de la resta del territori, que troben en aquest espai una oportunitat per fer arribar al públic general discursos que van a contracorrent dels catàlegs que predominen els grans grups editorials.

Un altre dels punts a destacar de la fira és la possibilitat de fer xarxa entre aquestes editorials independents i biblioteques públiques. Gràcies a una subvenció de 500 euros, les biblioteques municipals han pogut adquirir publicacions de la fira, incorporant al seu fons obres que sovint no arriben als canals habituals de distribució.

«L’objectiu d’Epíleg és donar visibilitat a editorials que operen fora dels grans circuits comercials, que tenen més dificultats per accedir al lector, i oferir una oferta diversa i de qualitat», explica Xavier Milian, un dels impulsors de la iniciativa. «Hi ha un oligopoli editorial que ens imposa quin tipus de novel·la llegir, quin autor, quin best-seller, i és en això que intentem incidir», afegeix.

Primera dona homenatjada

Enguany s’homenatjava per primer cop una autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d’Urgell), poeta i veu pionera del feminisme català. De fet, compta amb monument i placa commemorativa al barri del Carme al final del carrer del Vent. Ha encapçalat el cartell de l’Epíleg al costat del reusenc Josep Llunas, un dels principals teòrics de l’anarcosindicalisme a Catalunya, i de qui es commemora el 120è aniversari de la mort.

Al voltant d’aquestes dues figures s’ha articulat una taula rodona conduïda, com cada edició, pel periodista Xavier Grasset (TV3), que ha comptat amb la participació d’Agnès Toda, presidenta d’Òmnium Baix Camp, i de Maria Conca, escriptora i antiga companya seva de militància al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).

Així, Conca ha reivindicat la vigència del seu pensament citant un dels versos més coneguts de Marçal: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida», i, alhora, ha recordat el vers que el completa: «i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel».

Per la seva banda, Grasset ha assenyalat que cal «trencar l’aïllament que ens imposen els algoritmes i les pantalles» i l’Epíleg permet «recuperar el contacte amb nosaltres mateixos a través de la lectura i del pensament crític».

Propostes alternatives

En total, s’hi han aplegat una trentena d’editorials independents i 27 biblioteques públiques del Camp de Tarragona i del Baix Penedès. Entre les propostes, destacava l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, amb revistes editades en català, així com una parada especialitzada en cartografia catalana.

«És molt important crear llibres que no siguin només entreteniment, sinó que despertin esperit crític. Això és difícil que ho facin grans grups empresarials, perquè estan molt vinculats al poder econòmic.», apunta Eduard Arnal, de l’editorial Peu de Mosca, amb seu a la Selva del Camp.

«Fa quasi quinze anys que editem llibres, i cada vegada veiem més clar que és més necessari que mai. Davant els discursos d’odi i la desinformació és important defensar la literatura amb una perspectiva social i política», reivindica Pol Rifà, membre de la cooperativa editorial KULT.