La ZAL del Port de Tarragona desperta l’interès d’empreses asiàtiques

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona ha despertat l’interès de diverses empreses asiàtiques per instal·lar-s’hi, segons ha assegurat aquest dilluns el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, durant una conferència a la Cambra de Comerç de Reus.

Abans d’entrar en matèria, Castellà ha titllat l’ens que presideix com el ‘Port de Reus’: «Sense la iniciativa empresarial, el dinamisme i la força de Reus seria difícil explicar moltes realitats del territori. Som el port de referència que ha crescut de la mà de les empreses de Reus, i hem de continuar sent aquest servei per al conjunt del territori», ha reivindicat.

Es tracta d’un terreny de 100 hectàrees ubicat a Vila-seca, entre la futura estació intermodal de la Boella, els Prats d’Albinyana i el mateix recinte portuari. «És el millor sòl dotat per a la indústria de tot Catalunya», en paraules de Castellà, i un actiu estratègic per a la captació d’inversions estrangeres com la indústria del vehicle elèctric, els semiconductors, les bateries o empreses tèxtils.

La infraestructura, que es preveu que entri en funcionament l’any 2026, se situa a cinc minuts del corredor del Mediterrani. Un fet que afavoreix la logística, amb vaixells que podran descarregar directament a la plataforma i un trànsit de camions regulat a través d’un pla urbanístic ja aprovat.

Però l’oportunitat més remarcable és la connexió directa amb el centre de la Península, a través del port sec de Guadalajara-Marchamalo, on el Port compta amb un emplaçament. «És una estratègia compartida amb Barcelona, que millorarà la cadena de valors. De fet, algunes empreses ja estan valorant fer entrar les seves mercaderies a través del Port de Tarragona», ha subratllat Castellà.

Aquest nou eix també obre la porta a teixir aliances amb altres ports de l’Estat i reforçar la projecció del port tarragoní. De fet, l’Autoritat Portuària ha treballat amb el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, per definir les línies que han de guiar el desenvolupament de la ZAL. Així, el president de la Generalitat, Salvador Illa, preveu una visita a l’Orient Mitjà que podria fer cristal·litzar l’interès estranger en aquesta àrea d’emmagatzematge i distribució de mercaderies.

Aquesta nova activitat industrial, però, s’haurà d’ajustar al model d’economia circular: «La ZAL ha d’anar alineada amb el model de transició energètica del país, ja que com a port estem al servei del seu desenvolupament».

Entre els altres projectes estratègics que el Port de Tarragona preveu impulsar abans del 2032, amb una inversió de 250 milions d’euros, Castellà ha destacat la construcció del contradic de ponent, amb què es tancarà el port, i es permetrà l’entrada de vaixells de més calat.

També està projectada la segona illa del Moll de Balears, una ampliació necessària per al creixement de les quatre grans empreses estibadores del port. A aquesta nova estructura s’hi sumarà l’electrificació de tot el moll abans del 2028. Així, els creuers que hi atraquin es connectaran a la xarxa elèctrica, una mesura que serà obligatòria a la Unió Europea a partir de l’any 2030.

En paral·lel, es construiran dos contradics que donaran servei a la incipient indústria de l’energia eòlica marina en països com França o Itàlia. “Necessiten llocs on muntar estructures de la mida d’un camp de futbol, i Tarragona ho podrà oferir en el moment just”, ha remarcat Castellà.

Pel que fa al Moll d’Andalusia, l’objectiu és rellançar el tràfic de contenidors, molt reduït des que l’empresa DP World va abandonar la seva operativa al port. Un segment que, tot i que ja no determina la salut d’un port, sí que ajuda a situar els ports al mapa.