Reus

Infraestructures

L’Aeroport de Reus alça el vol i apunta a la desestacionalització: «Estem en xifres rècord»

AENA calcula que pot tancar la temporada d’estiu amb 1.300.000 passatgers i la previsió és assumir-ne 2 milions en els propers anys

El director de l'Aeroport de Reus, Juan Crespo.foto: alfredo gonzález

Jaume Vich
Publicado por
Jaume Vich

Creado:

Actualizado:

En:

L’Aeroport de Reus encara la temporada d’estiu —que ja ha començat formalment— amb optimisme, confirma la tendència a l’alça pel que fa a l’activitat i treballa intensament per recuperar els vols comercials a l’hivern. Segons ha explicat aquest divendres al matí el director de l’Aeroport, Juan Crespo, els registres de passatgers i operacions «són molt significatius i notables». 

Allò que engresca la direcció és que l’Aeroport oferirà aquest estiu més d’un milió i mig de seients per a tota la temporada, cosa que representa un augment del 16 % respecte del 2024. «L’objectiu és mantenir el creixement a doble dígit», ha assegurat Crespo, que també ha explicat que aquest estiu hi ha 25 connexions —una menys que l’any passat— amb set països: Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Regne Unit, Irlanda i Països Baixos.

Els càlculs d’AENA són que, si es manté el factor d’ocupació de l’any passat, es podrien superar els 1.300.000 passatgers, «xifres rècord» per a la infraestructura si s’exceptua l’època en què Ryanair tenia base operativa a Reus. Llavors es va arribar als 1,7 milions d’usuaris. El 2024 es van superar els 1.180.000 passatgers, un 13 % més que el 2023, i 21.921 operacions, un 6,9% superior respecte el període anterior Fins al mes de maig d’aquest any, ja han passat més de 315.000 persones (+15%) i s'han registrat 8.364 operacions (+5,5%) , i el creixement a doble dígit es manté també al juny.

El repte de desestacionalitzar: «Tenim capacitat per créixer»

La direcció té entre cella i cella desestacionalitzar l’Aeroport, tal com exigeix el sector turístic. Actualment, no hi ha operacions comercials a l’hivern «per la naturalesa turística de la destinació», ha afirmat Crespo. Tot i això, insisteix que, colze a colze amb la Taula Estratègica, treballa per recuperar els vols a l’hivern a través dels anomenats business cases, estudis en què s’analitzen perfils de passatgers i destinacions, així com s’ofereixen incentius a les aerolínies mitjançant el pla d’AENA per a aeroports petits. Una de les companyies que es planteja operar tot l’any és Vueling. «Reus té capacitat per créixer fins als 3 milions de passatgers, però moltes companyies prefereixen operar des del Prat, tot i que les tarifes de Reus són molt més competitives», ha remarcat Crespo. La previsió és que s'acullin uns 2 milions de passatgers en els proper anys. De fet, l’Aeroport està en contacte amb diverses aerolínies perquè hi instal·lin una base operativa. «Seria un valor afegit», ha dit.

«Motor socioeconòmic»

Per a AENA, l’ampliació del Prat, convertint-lo en un hub internacional, ajudarà «positivament» Reus en la mesura que, afirmen, «creixerà coordinadament» com a aeroport complementari. «Tenir un hub internacional a 100 quilòmetres és un focus d’atracció, interès i passatgers cap a Reus», ha remarcat el director Crespo. L’altra infraestructura que pot multiplicar les operacions a l’Aeroport és l’estació intermodal prevista a Vila-seca. Tot i la pugna de l’alcalde Viñuales per portar-la a Tarragona, AENA creu que fer-la on està projectada «fa la destinació més atractiva» i és clau «per a la connectivitat». «El passatger vol arribar de forma ràpida i àgil al punt de destinació final», ha reblat Crespo.

Al marge d’això, l’Aeroport de Reus té planificades o iniciades obres per valor de 27 milions d’euros entre el 2025 i el 2026. Per exemple, en la renovació del paviment de la plataforma, la remodelació del parc de bombers i la torre de control, així com la implantació d’un nou sistema de control documental.

Les 25 connexions de 2025

Des de Reus, hi haurà 16 destinacions al Regne Unit: Aberdeen, Belfast, Birmingham, Bristol, Cardiff, Edimburgo, East Midlands, Glasgow, Leeds, Londres/Gatwick, Liverpool, Londres/Luton, Manchester,

Newcastle, Londres/Southend (novetat). 3 a Irlanda: Cork, Dublín, Shannon. 2 a Bèlgica: Brussel·les,

Brussel·les/Charleroi. 1 a Alemanya: Düsseldorf-Weeze. 1 als Països Baixos: Eindhoven. 1 a França: Paris/Orly i 1 a Espanya: Palma de Mallorca.

tracking