"Volem que la gent es deixi emportar per les noves sensacions"

El festival CONTEMPORANEUS, que aquest 15 de juliol donarà l’inici a la seva tercera edició, neix de la voluntat d’impulsar un sector com ho és el de la música contemporània, sovint oblidat pels grans circuits. La fórmula? Una aposta per l’electroacústica, l’experimentació i la creació de xarxa entre artistes locals i internacionals. Joan Bagés i Rubí, compositor i coorganitzador del festival (juntament amb el seu company Joan Martí-Frasquier), ho té clar: “La música de nova creació és una experiència estètica i vital que requereix una escolta activa, i on el públic es deixa emportar per noves sensacions, més enllà dels paràmetres coneguts”.

Hi ha una voluntat de donar veu a les noves generacions de músics dins del panorama català? Com detecta o decideix quins projectes entren a formar part del festival?

És cert que hi ha hagut un augment en les propostes artístiques, en general a Catalunya, però jo conec més l'àmbit de la música clàssica, contemporània i l'experimental. Això es deu a que tenim una generació de gent jove i no tan jove molt formada musicalment gràcies a l’educació que s’ha donat des dels conservatoris de música al territori. Alhora, hi ha una renovació generacional evident. Als anys 80 i 90 va haver-hi una sèrie de festivals a tota Catalunya molt potents creats per artistes més grans que nosaltres, i ara s’està produint un relleu generacional de tots aquests músics.

Portar un festival de música contemporània no és fàcil perquè hi ha propostes molt interessants a tot arreu, i encara menys tenint en compte que el nostre projecte ha començat a caminar fa només tres anys. Amb tantes propostes que ens arriben, i tenint els recursos que tenim, un dels criteris que seguim per fer la tria d’actuacions es basa en la creació de xarxes de col·laboració a nivell local, nacional i internacional. L'objectiu és facilitar interaccions perquè els artistes de fora coneguin el que es fa aquí i viceversa.

Què implica realment apostar per la nova creació en un context on el públic sovint busca allò conegut o mainstream?

Som conscients que la música de nova creació no agrada a tothom, però és una experiència estètica i vital que proposa una escolta activa. La idea és anar més enllà del que s'espera d'un concert i convidar el públic a deixar-se emportar per noves sensacions. Festivals germans, com el LEM Festival, el Sonar o l’Eufònic, demostren que sí que existeix un públic ampli per a aquesta música, com demostren altres festivals

A més, hi ha ponts d'escolta amb la música de gran abast, i fins i tot amb el cinema, ja que molts recursos sonors (textures, sons electrònics, veus transformades) que es troben en la música de nova creació també són presents en aquests mitjans. En qualsevol cas, el festival permet descobrir coses que s'estan fent a nivell mundial en la música contemporània.

Com valora el gir cap a experiències més immersives dins del festival, com ara l'ús d'altaveus per tot arreu, i com creieu que el públic ho rep?

La música electroacústica, que combina sons electrònics amb instruments, té una història que es remunta a la primera meitat del segle XX. Aquest tipus de música ha desenvolupat espais d'escolta molt més profunds, coneguts com a deep listening o escolta immersiva, la qual es realitza a través de la música per acousmonium (una orquestra d'altaveus).

Programar música per a acousmonium significa anar més enllà de l'escolta estereofònica tradicional, envoltant el públic amb el so. És una experiència molt vivencial, el so et toca físicament, i també és escènica, amb els altaveus actuant com la "nova orquestra del segle XXI". Per exemple, aquest any tocarà el grup francès Alcôme, que són especialistes en orquestres d'altaveus i creen obres específicament adaptades per a aquest format.

Creu que Catalunya té un pes consolidat en aquesta indústria artística europea i mundial, o encara li falta projecció?

En el món de la música electrònica de ball, Catalunya és molt potent; a Europa tothom coneix el Sonar. Però en l'àmbit més específic de la música electroacústica contemporània, Catalunya és "relativament rellevant". Va tenir laboratoris pioners als anys 70-80, com el laboratori Phonos de la Universitat Pompeu Fabra. No obstant això, potències mundials com França, Alemanya i Anglaterra tenen una gran tradició històrica en la música electrònica que es va desenvolupar en els seus centres des de finals del segle XIX. L'objectiu, però, no és arribar a ser com França, sinó desenvolupar una música catalana pròpia dins d’aquesta xarxa europea.

Contempla alguna estratègia per consolidar la seva proposta a l'Amèrica Llatina o Àsia?

Per una banda, tenim el projecte "Petites Formes", un concert de composicions electròniques curtes de música acusmàtica que neix de la col·laboració entre Taiwan i França. Per altra banda, Amèrica Llatina té una gran tradició en música experimental, amb una evolució paral·lela a Europa. Són gent que té molta preparació, i enguany, acollim artistes argentins com Matías Giuliani i Silvina Ziciloto dins del projecte FLEXUS.

El que sí que ens queda i que ens està costant una mica de desenvolupar, perquè no hi tenim gaires contactes, és Àfrica. La realitat musical allí és diferent, molt lligada als sons folklòrics, i aquells que fa música contemporània o electroacústica experimental sovint marxen a l'estranger. Ens agradaria l'enfocament adequat per explorar-ho sense prejudicis eurocentristes.

Aquesta xarxa d'aliances amb altres festivals catalans (com el LEM o el Generador) es crea de manera estratègica o sorgeix orgànicament?

És estratègica. Aquestes aliances no només permeten sortir de dinàmiques "endogàmiques" i compartir la música amb altres festivals, sinó que també és important per la reducció de costos. Per exemple, un mateix artista pot tocar en tres festivals diferents, creant un petit circuit que beneficia l'artista (més concerts) i redueix els costos per als festivals. A més, ajuda a donar més visibilitat a la música, cosa que és difícil fora dels grans estàndards.

Pel que fa al seu projecte, quin va ser l'impuls creatiu inicial del Morphosis Ensemble del FLEXUS V?

El que vaig començar a fer amb Morphosis va ser programar artistes electroacústics interessants de diversos llocs (com Londres o Rússia), la qual cosa va portar a la idea de construir el FLEXUS Project, que ara està en la seva cinquena edició bianual. El projecte consisteix en un grup de compositors d’arreu d’Europa, Àsia i Amèrica llatina, que escriuen música per a Morphosis. Un avantatge clau és que cada obra no es toca només una vegada, sinó que es pot interpretar en diversos països, la qual cosa és fantàstica.

Com es veu d'aquí a 5 o 10 anys? Pensa ampliar en formats, col·laboracions o nous espais?

Tenim moltes idees, però el desenvolupament del festival depèn de l'acompanyament i els recursos. L'administració ha de prioritzar una societat que produeix, crea i inventa, en comptes de només conservar el passat. Clar que podem imaginar altres tipus de festivals, però per mantenir l'aposta per aquest, el CONTEMPORANEUS, necessitem recursos. L'objectiu és mostrar que a Reus, més enllà del que és típic, hi ha gent innovant i portant propostes "raríssimes".

En 5 anys, doncs, no ho sé. El finançament és baix, i la continuïtat depèn de l'evolució dels recursos i del suport institucional, i també, de la capacitat de crear sinergies amb altres festivals, fins i tot locals, en lloc de competir. Si s'aconsegueixen aquestes interaccions, podrem continuar produint.