El regal de Misericòrdia: veure el Seguici allà on no el veiem mai

Per baixar, primer s’hi ha d’arribar. Demà, dia 25 de setembre, dia de la Mare de Déu de Misericòrdia, el cor dels reusencs i reusenques (siguin devots o no) es volca en una zona concreta de la ciutat: el passeig i el Santuari de Misericòrdia. Però per escalfar la celebració, el centre de la ciutat també va tenir cert protagonisme en la vigília d’aquest dia gran.

A mitja tarda de dimecres, comencen a sonar les campanes. No és un toc que dóna l’hora. És el senyal que les bèsties ja poden sortir del cau. Especial reconeixement als campaners, que celebren el seu 25è aniversari. Des de l’Ajuntament surten els elements del Seguici: Drac, Nanos, Gegants... un rere l’altre, en fila. Però no tots en la mateixa direcció. Com si fos una taca d’oli, més enllà comencen a sonar melodies de diferents cançons que em resulten familiars. Raval Santa Anna, carrer Llovera, carrer de les Galanes... flabiols, acordions, timbals, gralles sonaven de fons. Tot cançons que ressonen i recorden una cosa: que estem de Festa Major. Celebrem les Festes de Misericòrdia, que ja no són la festa petita.

No és habitual caminar pels carrers del centre i creuar-te amb el Basilisc, la Mulassa, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Prims... Tots tombant. És una virtut que té la vigília de la Festa Major: gent que potser no està acostumada a veure’ls pot estar passejant tranquil·lament per Reus i topar-s’hi. Una manera per, indirectament, fer ciutat i impartir cultura popular.

Per altra banda, hi ha la persona que en té moltes, de ganes. I se li nota: és aquell qui busca la primera fila per veure’ls a tots de ben a prop i col·labora amb la representació. Si no, que els ho expliquin als del Ball de Galeres, que al carrer Monterols van ballar al so de la banda i també del públic, que taral·lejava i aplaudia al ritme de la seva mítica cançó. Tampoc no han fallat els infants que se saben tots els noms de tots els elements que es trobaven pel carrer (inclús millor que una servidora). Això és devoció i, la resta, tonteries.

Tampoc és habitual no veure’ls en ordre. Acostumats al Seguici estricte de Festa Major, aquesta xal·lera de cercaviles permet viure com els elements deambulen i, fins i tot, es creuen i interactuen. Com és veure les Gitanes donar pas als Prims? O el Cos de Bastoners de l’Orfeó fent passadís als Gegants? De la mateixa manera que és quelcom únic veure’ls passar pel carrer de Santa Anna o el de la Galera. La conjunció de cançons cada vegada es feia més evident. 

Tot un presagi del que es viurà aquest dijous amb la Baixada del Seguici Festiu pel passeig Misericòrdia i amb la ballada conjunta davant del Santuari en un dels moments més àlgids de la diada.

La vigília també va acabar amb festa. El Col·lectiu del Masclet va celebrar la ja tradicional ruta del Masclet. Alguns afortunats van poder enxampar a l’aire algunes de les botes que reparteixen aleatòriament (literalment, llençant-les a l’aire) a l’inici i al final del recorregut. Els joves, acompanyats per música, van recórrer el centre de la ciutat fins a la plaça de la Llibertat, on després es va dur a terme la revetlla jove.