Alfred Ferrís, el ‘Messi’ dels llauradors

La feina que implica treballar la terra sempre té quelcom de melancòlic. Sempre recorda el passat i fa pensar en algun avi o tiet que, en la seva època, tornava dia sí, dia també, amb les mans marronoses. Ara, encara que aquesta pols de la terra es mantingui en mans, roba i sabates, la intensitat és molt diferent. Les màquines i els tractors estalvien molt esforç físic avui dia als pagesos. Ara bé, abans també ho feien altres “estris”: els animals de treball. Hi ha nostàlgics que encara treballen plegats amb cavalls, ases… El seu gran argument és la comoditat.

És el cas d’Alfred Ferrís. Procedent de València, la seva família ja es dedicava a la terra. A mesura que va créixer i va arribar el moment de dedicar-s’hi, sabia que havia de continuar amb el que a casa seva ja havia viscut: llaurar amb la força dels animals.

La família de Ferrís es dedicava a l’horta, una terra que treballaven amb animals. Durant anys ha estat tombant pel país, treballant per diferents cases. En els darrers temps s’havia arrelat a la Rioja, treballant la vinya. Ara, ell i les seves eugues s’han traslladat al Montmell, al Baix Penedès, per treballar i recuperar les terres de Can Sumoi, una de les cases de Raventós i Blanc.

Llaurar la terra amb tracció animal és una pràctica agrícola sostenible que aporta diferents beneficis. Els animals no utilitzen combustibles fòssils, per la qual cosa redueixen les emissions, i el seu pas compacta menys el sòl, mantenint la seva fertilitat i evitant l’erosió. A més, els excrements animals poden reutilitzar-se com a fertilitzant natural, tancant el cicle agrari. Aquesta tècnica s’adapta millor a terrenys inclinats o humits on la maquinària pesada és ineficient, és econòmica en petites explotacions i contribueix a preservar coneixements tradicionals, generar feina local i mantenir un vincle més directe amb els processos naturals de cultiu.

Tot i això, el que més destaca Ferrís és la versatilitat de les bèsties. «Hem estat fent gestió forestal al Parc Natural dels Ports perquè volien que hi anéssim a fer-ho amb animals. És molt més fàcil treballar en depèn quins terrenys amb animals que no pas amb màquines», explica.

Però, per què és ‘Messi’?

Davant la pregunta sobre el motiu pel qual és una persona tan reconeguda i en quin moment se n’adona, Alfred respon ràpid: «Jo em pensava que era un boig i que m’agradava molt el que feia. Fins que un dia em van trucar per anar a fer de professor a l’Escola Agrària de Manresa. En aquell moment vaig pensar que anava de debò; aquesta escola és referent», diu.

Hi ha gent que acudeix al centre a estudiar específicament la tracció animal. «Entre el 15 i el 20% de les persones sí que acaba treballant com a llaurador. Més del 50% ho fa per curiositat, per saber com funciona. Però la gent que s’hi acaba dedicant és perquè hi ha feina; hi ha molta demanda».

L’objectiu de la seva estada a Can Sumoi és poder recuperar la vinya de la finca de manera respectuosa i ecològica, una finca que a poc a poc es prepara per produir centenars d’ampolles l’any.