41 anys d’Edicions del Centre de Lectura

Qualsevol objectiu que el Pere Anguera (Reus, 1953 - 2010) es posava entre cella i cella acabava fent-se realitat. No es tracta ara de fer una relació dels múltiples projectes que el diligent historiador –enyorat amic i mentor– va impulsar i desenvolupar, però sí que hem de tenir ben present que la seva actitud va obrir moltes portes i va traçar encara més camins. Amb un exemple, el que aquí ens interessa, n’hi haurà prou: les Edicions del Centre de Lectura de Reus.

Anguera tenia clar que l’entitat, atenent la seva implicació en els diversos vessants culturals, havia de promoure una marca editorial de caràcter proper –local i comarcal–, que divulgués tant textos d’investigació i d’assaig com de creació. Així, es reprendria la tasca iniciada l’any 1928, arran d’un comunicat signat per diversos socis –Josep Iglésias n’encapçalava la llista– que valorava la maduresa assolida per la Revista del Centre de Lectura, una maduresa que, «ultrapassant l’interès local, l’ha dut a la prestigiosa posició que ocupa entre les publicacions catalanes», i per aquest motiu, deien els signants, «ens plauria de veure com pren florida una editorial que tingués cura d’embarcar els treballs que per la seva extensió i interès van més enllà de les possibilitats d’una revista. [...] Advoquem, doncs, per la creació de les Edicions del Centre de Lectura». El president, Pau Font de Rubinat (1923-1933), acceptà la proposta i nomenà una comissió d’edicions –v. Pere Anguera, El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana (1977: 164-165).

Els dos primers títols surten l’abril de 1979, sota la presidència de Jordi Escoda (1975-1981); es tracta d’Ideologia i història dels diaris reusencs en català, a cura de Pere Anguera i Rosa Cabré –col·lecció Assaig– i de No s’hi invita particularment, d’Andreu Sotorra –col·lecció Creació–; on Salvador Juanpere es va fer càrrec inicialment del disseny de les cobertes.

En cinc anys, les Edicions, molt ben acollides pel públic, comptaven amb catorze volums d’assaig i deu de creació –disset dels quals exhaurits ja aleshores. A més de publicar obres inèdites, es van fer reedicions, com ara Costums que’s perden y recorts que fugen d’Antoni de Bofarull (1880, 1900, 1982), i Història d’Escornalbou d’Eduard Toda (1926, 1984), i es van donar a conèixer les noves fornades d’autors locals –Xavier Amorós Corbella, Jordi Mèlich, Rosa Pagès, Ramon Pallicé, Eugeni Perea...– a través de les Mostres de Narrativa, que es van succeir des del 1980 fins al 1984.

A poc a poc, els textos publicats es van decantant de manera notòria cap a l’àmbit de l’assaig i la investigació, cosa que no significa que es deixin de banda la creació literària ni les reedicions. Com a títols prou representatius –i sense detriment de tots els altres– de l’ampli ventall de temes, que abasten la història, la literatura, l’anàlisi política, l’art, l’excursionisme, la lingüística, etc., podríem esmentar Vida inquieta de Josep Recasens i Mercadé (1985, amb Editorial Empúries), Gaudí herètic de Josep M. Carandell (2006), o 150 autògrafs (2010) –amb motiu de la commemoració dels 150 anys de l’entitat. Avui en dia, el total de volums és de 147 –aquest darrer, Història, societat i activitat al Camp de Tarragona a l’Edat moderna i Contemporània, coordinat per Josep Fàbregas i Judit Vidal, va ser presentat el 8 de gener d’enguany–, xifra que suposa una mitjana d’uns tres llibres anuals.

Hem apuntat continguts, trajectòries, tanmateix no podem obviar les peripècies d’un text des que l’autor el dona per enllestit i fins que no és ofert als lectors. A més de les tasques de correcció, d’impressió, de revisió de galerades, de disseny i maquetació, hi ha un procés previ de selecció dels originals rebuts i, després, l’entesa amb els agents que col·laboren a sufragar les despeses d’edició: fundacions privades, administració pública, entitats locals, acords amb altres editorials... Des del 2012, les Edicions del Centre de Lectura tenen un conveni amb Arola Editors, per tal de facilitar que els llibres arribin a un mercat més ampli. Tret de casos excepcionals, les tirades oscil·len entre els tres-cents i els quatre-cents exemplars, la meitat dels quals, aproximadament, són per als subscriptors –que, per descomptat, gaudeixen d’un preu més reduït que el de venda al públic– i per als intercanvis amb altres biblioteques.

De la recepció i la valoració dels originals, a partir d’uns criteris establerts, se’n fa càrrec un consell editorial; actualment, amb el president Lluís-Miquel Pérez (2019-), està format per Jordina Gort, Joaquim Mallafrè, Josep Murgades, Fina Masdéu i Ester Ferrando –que s’ocupa del disseny gràfic. I, com sempre, hi ha alguns títols en projecte, un parell dels quals, si les coses no es torcen –es fa difícil ara mateix preveure terminis– veuran la llum aquesta tardor.

Serà una satisfacció, doncs, poder celebrar ben aviat la publicació del volum número 150: una prova evident que el Pere Anguera l’encertava de ple.