Cori Domènech (Ferreteria Ferri Hogar): entre claus i aparells

Les reines de la ferreteria Ferri Hogar són les claus. És el primer que es pot veure a l’entrar. Això i una gran quantitat d’articles de tota mena per fer la llar molt més acollidora. «Aquesta botiga es troba en els terrenys del meu avi, el senyor Muixí, d’aquí el nom de les parcel·les. El local era del meu avi i, el meu padrí, en Jordi Domènech, va tenir la idea d’obrir aquest establiment. Vaig començar darrere el taulell de la ferreteria molt jove. Abans ja havia treballat en una botiga d’electricitat, però no tots els negocis són iguals», enceta conversa Cori Domènech Muixí (Reus, 1961), una de les propietàries del local. L’experimentada comerciant ha après treballant, i és d’allò més coneguda al barri Juroca, ja que porten al carrer Astorga des del 1980 i es tracta d’un negoci en què s’assessora a tothom. «Acostumem a conèixer gran part dels clients i sempre encertem», afegeix.

De fet, té moltes històries a explicar de quan va començar a la botiga. «Als 16 anys no sabia gaires coses sobre el món de la ferreteria i l’electricitat. El primer any em van passar moltes coses. Al principi, ho teníem tot molt ben dividit, i des de fora l’establiment semblava més aviat un supermercat. Em venia gent demanant llet condensada i, fins i tot, paper de vàter, que de fet, ara en tenim, però llavors no!», riu la botiguera. I les històries continuen. Al tercer cop li van demanar una «pata de cabra». Llavors se’l va quedar mirant ja cansada –desconeixent que es tractava d’una palanqueta, una eina de bricolatge per treure claus i per obrir caixes– i va dir: «Això a la carnisseria, home!». Des de llavors l’home de la pata de cabra, sempre que venia a la ferreteria, reia. Ara, amb més experiència, si no sap identificar l’eina que li demanen ho enllesteix tot preguntant quina utilitat té.

I és que tal com explica Domènech, la gent entra a la botiga sense cap aturador i pregunta, moltes vegades, per demanar consells per desconeixença. Una qüestió que ha fet de la Cori una especialista. «Tens molta responsabilitat, has de saber del que parles, perquè moltes vegades són bombetes que peten o materials que no s’enganxen amb una cola específica... Tot plegat, et pot dur cap a una sèrie de conseqüències d’allò més serioses», explica.

Clients habituals

Pel que fa als clients, diu que en té de totes bandes i tipus: del barri, de fora, estrangers... Això sí, en té de molt fidels. Hi ha gent que ha marxat del barri i hi tornen per alguna eina específica. El que sí que funciona és el boca-orella. «Tenim molta gent que et ve a preguntar quelcom que no té res a veure amb la botiga, com si fóssim el punt d’informació del barri. La gent té un problema i t’ho ve a comentar», afegeix.

Les claus, com s’indicava al principi de l’article, és el més sol·licitat. Això i la pintura. Tot i que, últimament, també ho són els aparells en aparença caducs, com són el braser o les olles per fer castanyes. «Sempre hi haurà algú que ho necessita. Per si de cas, aquí en tenim», conclou.