75 anys del Misteri Ecce Mater Tua de la Congregació Mariana de Reus

L'advocat Antoni Pedrol Rius, congregant i directiu de l'associació, va fer donació del pas el 1942. La imatge, tallada a Madrid, ja va sortir a la processó del Sant Enterrament d'aquell any

19 mayo 2017 15:39 | Actualizado a 19 mayo 2017 15:39
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Corria l’any 1942, en feia tres que s’havia acabat la Guerra Civil. Era hora de reconstruir temples i retornar al seu lloc imatges. El patrimoni de la Setmana Santa de Reus no va escapar de la crema i va costar anys anar creant les noves imatges per al culte i per als misteris de la Setmana Santa.

Les professons de trasllat del Crist a la Prioral de Sant Pere i la de les Tres Gràcies es van recuperar el mateix any 1939 i, l’any següent la Reial Congregació ja disposava del Sant Crist de la Sang que, obrat per les mans prodigioses de l’escultor Modest Gené, havia superat la bellesa primigènia del de Perris Austri de l’any 1557. L’any 1941 s’afegia el misteri de la Verge de l’Amargura, donat per la Sección Femenina de Falange Española y de las JONS a la Reial Congregació.

Es van salvar les imatges guardades i protegides al Museu, malgrat que estaven malmeses pel pas del temps: el misteri de l’Oració a l’Hort de Getsemaní, extraordinària obra barroca de 1616 i propietat de la Reial Congregació, i les del Misteri del Davallament de la Creu, fet per a la Pia Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, «els pagesos» a començaments del segle XVII.

Calia, doncs, anar recuperant tota aquesta esplendor processional que s’havia aconseguit al llarg de cinc segles. Així, ja l’any 1942 es podran presentar a la professó dos nous misteris, començats a ser tallats l’any 1941. El primer és el misteri del Sant Crist jacent en el Sant Sepulcre, que era el que havia de cloure i alhora presidir la solemne professó del Sant Enterrament del Divendres Sant, com ho havia fet des de 1557. L’antic era obra del mateix escultor i any que el Sant Crist de la Sang original i del mateix any, 1557. I el resultat va ser de nou una genial talla del nostre més inspirat escultor de l’època, Modest Gené. L’altre era el misteri Ecce Mater Tua de la Congregació Mariana.

Els congregants van acompanyar vestits de carrer i amb la medalla ja des del primer any 1939, com ho havien fet abans de la Guerra en el Viacrucis del Matí del Divendres Sant. I és en aquest 1942 quan ja poden acompanyar un pas propi, amb vesta negra o vestits de carrer, per anar vestits ja amb vesta pròpia l’any següent 1943.

Les refundacions

El 6 de gener de 1925 es van refundar les Congregacions Marianes de Maria Assumpta i Estanislau Koska, per als xiquets; de la Purificació i Sant Josep, per als solters i casats majors de 40 anys i la de la Mare de Déu de Misericòrdia i Sant Lluís Gonzaga, per als joves. Els orígens d’aquestes Congregacions Marianes es remunten al segle XVI, quan foren fundades per la Companyia de Jesús.

L’any 1924 la filla de Joan Prim i Prats, Teresa Prim Agüero, duquessa de Prim, havia fundat un benefici amb la finalitat de què es tingués cura de la joventut. El Dr. Josep Ricart, sacerdot provinent de Vic, respongué a aquesta crida i va fer la labor d’agrupar les Congregacions Marianes existents i donar-los una nova empenta. Així és com es refunda la Congregació Mariana de la Mare de Déu de Misericòrdia i Sant Lluís Gonzaga. Comptà de bon principi amb set seccions: Pietat, Acadèmica, Caritat, Catequística, Propaganda, Recreativa i Musical. Durant molts anys en fou director el seu fundador, el Dr. Josep Ricart Alier, fins que morí el 1957.

A partir de la petició de l’antic directiu i congregant senyor Joan Oriol, el 2008 es va recuperar el Solemne i Tradicional Viacrucis Públic del Diumenge de Rams, que s’havia iniciat l’any 1940 i que, a partir l’any 1949 es va fer entre el Santuari de Nostra Senyora de Misericòrdia i la Prioral de Sant Pere, per tornar després a seguir el trajecte, amb diferents itineraris, entre Sant Pere i la Puríssima Sang.

Tornem al misteri, l’any 1942 l’advocat Antoni Pedrol Rius, congregant i directiu, féu donació del misteri Ecce Mater Tua, que fou tallat als Talleres de Escultura Garín de Madrid. Des de la represa de la processó del Sant Enterrament (després de la Guerra Civil), és la primera congregació que participa de forma diferenciada a la Sang, primer vestits de carrer i, des del 1943, amb les actuals vestes de la Mariana, de color blanc i blau cel marià. Aquest jurista, nascut a Reus el 1919 i mort a Madrid el 1992, degà del Colegio de Abogados de Madrid i president del Consejo General de la Abogacía, tenia poc més de 30 anys quan va decidir fer aquesta donació.


Les imatges i les persones
L’any 1991 es va fer una nova carrossa pel misteri, elaborada per l’ebanista Josep Maria Delgado. L’any 1997 el tallista i congregant Josep Anglés va separar la imatge de Maria Magdalena de la creu, ja que el singular mecanisme que possibilita pujar i baixar la Creu del Sant Crist, amb el moviment que comporta, fèia que aquesta imatge en sortís perjudicada. També va restaurar les imatges de la Dolorosa, la referida de Maria Magdalena i la de Sant Joan. I l’any 2007 l’artista romanès German Vasile va daurar els espectaculars fanals forjats de l’artesà Josep Barriach i va embellir i daurar la fusta de la carrossa.

La seu de la Congregació es va establir des del començament a la Prioral de Sant Pere, on disposava d’un altar a la capella dels Dolors i des d’on es prepara la concentració per la participació en la professó del Sant Enterrament.

Els actes religiosos se solien celebrar al convent de les Carmelites Descalces del carrer Amargura, per passar després al mateix convent a la carretera d’Alcolea, també desaparegut, al Monestir de Santa Clara i, des de fa anys, a la capella dels Pares Paüls. Durant anys les imatges del misteri van estar ubicades en l’actual capella del Sant Crist de la Creu de la parròquia de Sant Joan.

L’any 2000, dins de la munió d’actes que es van organitzar per celebrar els primers 75 anys de la Congregació després de la refundació, la imatge del Sant Crist amb la Creu, estendards, guions i fanals, vestes, medalles, i postals, llibres, estampes i fotografies de totes les etapes de la Congregació van poder ser vistes en l’exposició al Saló Noble del Palau Bofarull. A aquest s’hi va unir el llibre redactat per Montserrat Duch i Josep Gomis ajudats per la prefecta Esther Pere, l’exviceprefecte Anton Lluís Rull, la Carme Bernal i l’Albert Mercadé, amb la portada pintada per l’artista Ramon Ferran.

Després de la recuperació de la processó, el 1981, la Congregació Mariana –de sempre la de més nodrida participació– es féu càrrec durant alguns anys dels misteris de l’Amargura i de la Verònica.

I si es pot parlar d’una entitat és gràcies a la tasca de les persones que l’han conformada al llarg de la seva història, com el beat màrtir Dr. Josep Gomis Martorell, congregant de la primigènia Congregació, i els altres congregants assassinats per la fe, entre ells Josep Salvadó, Emili Espinós, Francesc Figuerola, Bernat Bofarull i Josep Vilà. Pel que fa als càrrecs eclesiàstics, el fundador i primer director Dr. Josep Ricart, Mn. Josep Gavarré, el seu nebot del mateix nom, Mn. Duch. Mn. Andreu Tomàs. Mn. Eugeni Ferré. Mn. Josep Asens, Mn. Pere Llagostera. I totes les persones que han estat membres de la junta fins als prefectes més recents en el temps com Pili Caudevilla i l’Esther Pere, que ho és des del 1999.

En l’actualitat desfilen la Creu Guia; els Fanals; el Guió Infantil (1947); els Set Dolors de la Mare de Déu; la Banda de Timbals de la Congregació Mariana; l’estendard del Grup de Misericòrdies; la Coral de l’Orfeó Reusenc; els Ministrers de Vilanova; la Guàrdia d’Alabarders; el misteri Ecce Mater Tua (1942) quin Sant Crist porta les tovalloles de 1942 i 2000, i la corona d’espines ofrena del joier Josep Tubella, del mateix any; l’estendard Principal; la Banda Simfònica de Reus i la presidència eclesiàstica.

Comentarios
Multimedia Diari