Adscripció única i la segregació escolar

La mirada ganxeta. El model s’aplicarà a secundària el curs 2021-2022 i compta amb l’oposició de part de les AMPA dels col·legis

11 mayo 2020 06:40 | Actualizado a 24 mayo 2020 11:13
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

A vui dilluns entrem de ple en l’anomenada fase 1 del desconfinament. Reus és un dels primers municipis catalans que estrenen aquesta categoria d’un pla dividit en quatre etapes i que s’està demostrant caòtic per a tothom, tant per les seves inconcrecions com pels continus canvis. Així mateix ho expliquen molts propietaris de comerços, restaurants o empresaris. Tots ells preocupats pels dubtes i les incerteses que planteja el panorama actual. Pels bars que tenen terrassa, la setmana passada l’Ajuntament els va donar bones notícies: exempció en el pagament de la llicència fins al setembre i fer els ulls grossos perquè s’ampliïn les terrasses sense haver de pagar més.

Enmig de tot aquest escenari, els protagonistes d’aquests darrers dies han estat dos pilars fonamentals com són la cultura i l’educació. En el primer dels casos, s’ha corroborat la trista notícia que, enguany, no hi haurà Sant Pere. Bé, s’han salvat els actes més tradicionals i s’han hagut de cancel·lar els que veritablement generen més trempera. No sortirà el Seguici Festiu; no hi haurà Barraques ni concerts i no petarà cap Tronada al Mercadal. Finalment, s’ha imposat el seny i s’ha pres la decisió més encertada tenint en compte les prohibicions que existeixen. Crec que no hi guanyàvem res fent una Tronada sense públic. És més, s’haurien generat importants greuges davant un acte tan popular i especial.

Això sí, de la compareixença del regidor de Cultura, Daniel Recasens, em quedo amb la frase: «Esperem retrobar l’esperit més participatiu en la Festa de Misercòrdia i deixem la porta oberta a l’organització d’una solemnitat extraordinària». Per cert, una de les altres anomalies que ens deixa aquest maleït virus és que l’any passat, per aquestes dates, estàvem immersos en el Trapezi.

On la decepció també és majúscula és entre moltes de les famílies que tenen fills en edat escolar. L’anunci de la implantació de l’adscripció única pels centres de secundària el curs vinent (un únic institut per escola) ha aixecat una gran polseguera. El Diari recollia el divendres el gran malestar existent entre les AMPA tant per l’opacitat amb què s’ha aplicat la mesura com pels dubtes que genera. El resum és que molt pocs defensen que l’adscripció única serveixi per acabar amb la segregació escolar. És més, només hi veuen inconvenients com l’enorme distància que els separarà del seu col·legi, el fet de no poder escollir o que hi haurà germans que es veuran obligats a estudiar en instis diferents.

El tema de la segregació escolar és complex i en molts casos no s’ha encarat correctament. Sobretot perquè, sovint, s’ha intentat tapar o pensar que amb l’aplicació d’un pla concret s’erradicaria. Per exemple, el model de zonificació escolar (3+2) que hi ha a la ciutat compta amb un gran consens, però no ha evitat els desequilibris socials en les escoles de la ciutat. Així mateix ho apunta l’estudi l’Escolarització a Reus que va transcendir l’any passat i que el govern municipal no va voler mostrar el seu dia.

Ara arriba el canvi de l’adscripció única amb molts més detractors que defensors i acompanyat per altres mesures com la reducció de l’alumnat per classe. Veurem si les noves modificacions que s’aplicaran el curs vinent obtenen els resultats desitjats. Com a mínim s’ha avançat en alguna cosa, i és que ara ja es reconeix obertament que la segregació escolar a Reus existeix.

Comentarios
Multimedia Diari