Afició per les antiguitats

L’espai de la Llotja de Reus acull una altra exposició col·lectiva amb més de 100 peces d’art de diferents estils on hi ha retrats i composicions més abstractes

18 agosto 2017 17:11 | Actualizado a 03 noviembre 2017 13:46
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

A la diversitat es troba el gust, aquesta és la premissa que respira l’actual exposició col·lectiva exposada a l’espai cultural de la Llotja de Reus. Tot i que normalment aquesta zona emplaça exposicions d’artistes amb la seva obra personal, la mostra oberta amb prop d’un total de 180 peces, es tracta d’una col·lecció que també inclou un ampli i curiós catàleg d’antiguitats, com ara màscares i altres relíquies. Estarà oberta al públic fins al 30 d’agost.


«A la meva família, això de l’art sempre ens ha mogut molt. I hem arribat a agrupar moltes obres. Abastem diferents estils, des del més abstracte fins al més figuratiu», acota Cristian. La seva família ha anat adquirint durant molts anys creacions d’allò més originals i la mostra que es troba ara mateix a la capital del Baix Camp és una petita part del que tenen al seu magatzem. «Potser en total podem tenir 400 obres. El meu pare sempre s’havia mogut per diversos mercats d’antiguitats i ha anat component un gran llegat», continua Cristian, qui ha seguit les passes del pare. 
 

Col·leccionistes
Amb els anys han arribat a esdevenir uns vertaders col·leccionistes d’art, una activitat que ha esdevingut un original passatemps. «No vivim d’això i no ho hem fet tota la vida, però ens fa aprendre molt. Tenim una petita parada al Passeig Sunyer de fet. Aquí a la Llotja, mostrem algunes de les antiguitats que tenim», corrobora Cristian. En aquest sentit, han disposat un petit espai amb plats antics, ampolles de vi, centres de taula, objectes decoratius i recipients propis dels anys seixanta, entre d’altres. «Això es tracta d’un calefactor de mans antic», explica mentre agafa l’objecte metàl·lic i l’obre: «La gent amb recursos encenia el recipient de carbó que hi havia al seu interior i s’escalfava les mans i els peus a l’hivern. Acostumaven a emportar-se’l al teatre. És una peça molt antiga. Aproximadament de finals de l’any 1800»

En matèria d'antiguitats, segons Cristian, la gent es mostra molt curiosa i acostuma a preguntar-te per la utilitat dels elements que descobreixen


Segons esmenta en Cristian en matèria d’antiguitats, «la gent es mostra molt curiosa i acostuma a preguntar-te la utilitat dels elements que descobreixen», però «sigui per la crisi o per la comparació amb preu i qualitat, molts no donen el valor que una peça tindria. Es pot dir que avui la gent ja no valora aquest tipus d’eines». I és que segons acota Cristian, algú que es dedica al comerç d’antiquaris no és per «fer-se milionari», sinó perquè és conscient «del valor i la qualitat dels objectes antics». Les persones saben apreciar el valor, però no pensen directament en el seu preu i «aprofiten la crisi per poder pagar els objectes antics a preu d’un de segona mà, quan no es tracta del mateix». 

Les persones saben apreviar el valor que una peça tindria, però en molts casos no estan disposats a pagar


Tot i tenir l’art tan proper a casa, en Cristian mai s’ha plantejat agafar el pinzell i dedicar-se a la pintura. «Jo sóc més d’apreciar l’art. Pel que fa al sector d’antiquaris, hi ha molt més moviment en el cas del turista estranger, tot i que, per contra, acostuma a regatejar aferrissadament», ressalta. Abans de la crisi econòmica, «això no es veia tant. Abans tot es pagava pel preu que es demanava. Els capricis s’han acabat i la gent inverteix en altres coses més noves o que es tradueixen a necessitats més bàsiques, com seria el cas d’anar a prendre alguna cosa a una terrassa». 

Comentarios
Multimedia Diari