Más de Reus

Reus Creadors emergents

"Agrupo costums d'època"

L'escriptor barceloní, Ramon Gausachs, presenta la novel·la històrica 'Lo qu'amaga la boira'. Parla de la Mussara i la ubica al darrer terç del segle XIX, en plena tercera Guerra Carlina

C.V.

Whatsapp
Imatge de l'escriptor barceloní Ramon Gausachs. FOTO: Cedida

Imatge de l'escriptor barceloní Ramon Gausachs. FOTO: Cedida

Tota la vida dedicat a la tradició i la cultura herbolària, Ramon Gausachs debuta ara amb la seva primera novel·la històrica, Almusara, Lo qu’amaga la boira (Pagès Editors). En aquest cas, la narració està ambientada al poble de la Mussara durant el darrer terç del segle XIX, en plena tercera Guerra Carlina. El també fotògraf naturista, a més, té experiència en el món editorial, ja que fa uns anys va publicar Les herbes remeieres Volum I i II. «Avui dia, la documentació sobre les herbes remeieres es repeteix als mitjans i no s’explica res de nou», explica l’autor, el qual des de ben menut s’havia interessat en els principis actius d’aquestes. Pel que fa a aquesta nova obra, l’escriu «amb humilitat i respecte cap a les guerres. M’he documentat al màxim per explicar històries. Una de les lectures que vull donar és que aquest país no aprèn després d’un conflicte bèl·lic, perquè hi ha un factor humà que fa que sempre es repeteixi», explica l’autor.

La idea de fer una novel·la històrica va sorgir després d’haver passat molt de temps passejant per la muntanya i fer milions de fotografies. «Alguna cosa em va atraure, em vaig fixar en la serra de Prades, Mont-ral, etc. He trigat quatre anys a madurar el projecte i els dos darrers els vaig invertir en retocs. M’hi vaig estar fins a gairebé l’últim dia», constata. Un dels punts que vol enfortir el literat és que «cada vegada que la gent es passegi pel poble, ara abandonat, pensi que hi va viure gent allà i que va patir. Aquesta herència material l’hem d’aprofitar i aquesta obra suposa un homenatge a la gent que ja no hi és».

‘Se sentiran identificats’
El nou llibre de Gausachs trasllada tothom cap a unes experiències que tant a avis com a rebesavis de Vilaplana, Montblanc, Valls o Reus els sonarà. «Quan ho llegeixin, trobaran històries que esdevindran familiars, se sentiran identificats», detalla l’autor. Consultant l’arxiu històric de Tarragona, l’escriptor d’origen barceloní va trobar quina gent vivia en el temps on ell ubica la història, amb la qual cosa «la gent d’avui dia encara pot reconèixer els seus avis a la història».

Es tracta d’una novel·la coral, amb moltes històries lligades. Tot i això, hi ha personatges principals. La gent es mou, «parlo de relacions veïnals i els lligams que té la gent amb habitants de la perifèria». En ple segle XIX, Gausachs agrupa «costums d’època, una quotidianitat on la religió catòlica dictaminant dels camps influïa molt a les vides familiars. Incloc activitats concretes que es duien a terme als camps segons el calendari del pagès». Una de les parts més entretingudes, segons opina, és aquella en què descriu llegendes i rondalles. «Parlo de l’existència de l’àvia Boronada de la Mussara, la remeiera; del misteri d’un comandant i la seva llegenda, etc.», enumera l’entès. 

El seu capítol preferit és aquell on relata contes al voltant de la llar de foc: la història de l’home de l’Argelaga o casos de gent que desapareixia entre la boira. De fet, aquesta serà la que faci de fil conductor i donarà a la trama un feix de misteri.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También