"Al judo, si caiem un cop, ens n'aixequem dos-cents"

Alba Larrondo Judoka i professora

Cristina Valls

Whatsapp
Larrondo fent una clau de judo. FOTO: ALBA MARINÉ

Larrondo fent una clau de judo. FOTO: ALBA MARINÉ

La reusenca Alba Larrondo va començar judo quan tenia 5 anys, gairebé tota una vida, vaja. Després de dedicar part de la seva infantesa i adolescència a la competició, de sobte va voler combinar el camp educatiu, que la motivava força, amb l’esportiu. I així, el 2010, va sorgir Tot Judo Reus, un projecte que va dur a terme junt amb la seva parella. No tenen aturador, ja que els migdies els aprofiten per fer classes a l’escola Puigcerver i les tardes al CN Reus Ploms o a l’escola Pare Manyanet, entre altres.


- Com va començar a practicar judo? - De ben petita els meus pares em van apuntar a judo, perquè era una nena molt inquieta i m’agradaven molt els esports individuals i de lluita. Van veure que em motivava i vaig seguir molts anys. De fet, des dels cinc fins ara, que en tinc gairebé 28.

- Tot un recorregut. Es recorda de quan va adquirir tots i cadascun dels cinturons? - Molts els aconsegueixes quan ets molt petit i no són únicament per mèrit competitiu, sinó per assoliments a classe a través de bona actitud i esforç, que també s’ha de premiar. Amb el temps es va fent més complex i, bé, per arribar al cinturó negre hi ha l’opció de fer-ho a través de la competició o d’estudis. Diria que el més complex del judo és donar-lo a conèixer. És difícil que arribi als mitjans de comunicació pel que fa a la competició. Trobes més cobertura amb el bàsquet i el futbol.A la ciutat hi ha molts clubs i centres on es practica, hauria de ser diferent. Tot i això, en l’àmbit personal estic molt satisfeta, perquè s’està expandint molt a les escoles.

- Què és el que més li agrada de practicar-lo? - Els valors, que són molt importants en aquest esport. Un que crec que és clau és la disciplina. Has de fer cas al mestre, has de tenir respecte cap a ell i has d’enraonar tots els conceptes que t’arriba a ensenyar. Físicament, és molt productiu, s’adquireix molt de control sobre un mateix. L’equilibri, la velocitat de reacció i la força són unes de les qualitats que vas treballant al llarg de la teva trajectòria. En l’àmbit comunicatiu, també es socialitza i fas molts d’amics. A més, el tatami t’allibera de tots els problemes que puguis tenir a la teva vida personal i quotidiana.

- L’exigència varia per als qui trien competir i els qui no? - Evidentment. A mi m’agradava molt competir, perquè m’ho passava d’allò més bé. De fet, recordo que tenia molt mal perdre. Al judo, però, si caiem una vegada, ens aixequem dues-centes. El fracàs sempre es tradueix a més hores d’esforç. Sí que és veritat que la gent fa la seva tria. D’altra banda, val a dir que faig classes de judo a infants i també ho veig. Es nota quan un nen vol fer competició i quan un altre tan sols vol gaudir tot passant una bona estona de lleure. Tot és lloable. N’hi ha que es posen nerviosos i són totalment aptes, perquè tenen bona actitud i una bona habilitat. El que passa és que moltes vegades, la por escènica els juga males passades.

- Tot són beneficis. - Exacte. A més, tant se val que siguis més prim, més gruixut, baix o alt. Qualsevol persona pot practicar-lo independentment de com sigui la seva constitució física i l’edat que tingui. Aquest esport està qualificat per la UNESCO com un dels més complerts, com ho és també la natació, i recomanen dur-lo a terme dels 3 als 21 anys, perquè ajuda en tots els sentits. Per als infants, és increïble el que els beneficia. La seva psicomotricitat millora i pels més nerviosos o amb Síndrome de Down, és un esport molt útil.

- En quin moment va decidir impartir classes a infants? - És un desig que sempre havia tingut. Sempre m’han agradat els nens i trobo que he maridat molt bé dues coses que m’agradaven a la vida. Si no hagués acabat fent judo, potser hauria estat professora d’escola. El cas és que vaig estudiar Educació Física i vaig fundar aquest club, Tot Judo Reus, i ara treballo, juntament amb la meva parella, en moltes escoles de la ciutat, entre les quals es troba l’escola Puigcerver, el CN Reus Ploms i el Pare Manyanet. El nostre objectiu és fer proper als nens i les nenes aquesta pràctica que fa madurar molt bé en tots els aspectes.

Temas

  • REUS

Lea También