Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

"Al judo, si caiem un cop, ens n'aixequem dos-cents"

Alba Larrondo Judoka i professora

Cristina Valls

Whatsapp
Larrondo fent una clau de judo. FOTO: ALBA MARINÉ

Larrondo fent una clau de judo. FOTO: ALBA MARINÉ

La reusenca Alba Larrondo va començar judo quan tenia 5 anys, gairebé tota una vida, vaja. Després de dedicar part de la seva infantesa i adolescència a la competició, de sobte va voler combinar el camp educatiu, que la motivava força, amb l’esportiu. I així, el 2010, va sorgir Tot Judo Reus, un projecte que va dur a terme junt amb la seva parella. No tenen aturador, ja que els migdies els aprofiten per fer classes a l’escola Puigcerver i les tardes al CN Reus Ploms o a l’escola Pare Manyanet, entre altres.


- Com va començar a practicar judo? - De ben petita els meus pares em van apuntar a judo, perquè era una nena molt inquieta i m’agradaven molt els esports individuals i de lluita. Van veure que em motivava i vaig seguir molts anys. De fet, des dels cinc fins ara, que en tinc gairebé 28.

- Tot un recorregut. Es recorda de quan va adquirir tots i cadascun dels cinturons? - Molts els aconsegueixes quan ets molt petit i no són únicament per mèrit competitiu, sinó per assoliments a classe a través de bona actitud i esforç, que també s’ha de premiar. Amb el temps es va fent més complex i, bé, per arribar al cinturó negre hi ha l’opció de fer-ho a través de la competició o d’estudis. Diria que el més complex del judo és donar-lo a conèixer. És difícil que arribi als mitjans de comunicació pel que fa a la competició. Trobes més cobertura amb el bàsquet i el futbol.A la ciutat hi ha molts clubs i centres on es practica, hauria de ser diferent. Tot i això, en l’àmbit personal estic molt satisfeta, perquè s’està expandint molt a les escoles.

- Què és el que més li agrada de practicar-lo? - Els valors, que són molt importants en aquest esport. Un que crec que és clau és la disciplina. Has de fer cas al mestre, has de tenir respecte cap a ell i has d’enraonar tots els conceptes que t’arriba a ensenyar. Físicament, és molt productiu, s’adquireix molt de control sobre un mateix. L’equilibri, la velocitat de reacció i la força són unes de les qualitats que vas treballant al llarg de la teva trajectòria. En l’àmbit comunicatiu, també es socialitza i fas molts d’amics. A més, el tatami t’allibera de tots els problemes que puguis tenir a la teva vida personal i quotidiana.

- L’exigència varia per als qui trien competir i els qui no? - Evidentment. A mi m’agradava molt competir, perquè m’ho passava d’allò més bé. De fet, recordo que tenia molt mal perdre. Al judo, però, si caiem una vegada, ens aixequem dues-centes. El fracàs sempre es tradueix a més hores d’esforç. Sí que és veritat que la gent fa la seva tria. D’altra banda, val a dir que faig classes de judo a infants i també ho veig. Es nota quan un nen vol fer competició i quan un altre tan sols vol gaudir tot passant una bona estona de lleure. Tot és lloable. N’hi ha que es posen nerviosos i són totalment aptes, perquè tenen bona actitud i una bona habilitat. El que passa és que moltes vegades, la por escènica els juga males passades.

- Tot són beneficis. - Exacte. A més, tant se val que siguis més prim, més gruixut, baix o alt. Qualsevol persona pot practicar-lo independentment de com sigui la seva constitució física i l’edat que tingui. Aquest esport està qualificat per la UNESCO com un dels més complerts, com ho és també la natació, i recomanen dur-lo a terme dels 3 als 21 anys, perquè ajuda en tots els sentits. Per als infants, és increïble el que els beneficia. La seva psicomotricitat millora i pels més nerviosos o amb Síndrome de Down, és un esport molt útil.

- En quin moment va decidir impartir classes a infants? - És un desig que sempre havia tingut. Sempre m’han agradat els nens i trobo que he maridat molt bé dues coses que m’agradaven a la vida. Si no hagués acabat fent judo, potser hauria estat professora d’escola. El cas és que vaig estudiar Educació Física i vaig fundar aquest club, Tot Judo Reus, i ara treballo, juntament amb la meva parella, en moltes escoles de la ciutat, entre les quals es troba l’escola Puigcerver, el CN Reus Ploms i el Pare Manyanet. El nostre objectiu és fer proper als nens i les nenes aquesta pràctica que fa madurar molt bé en tots els aspectes.

Temas

  • REUS

Lea También