Anatomia d’una fotografia

El 30 d’octubre de 1921 es va inaugurar la reforma de l’antic palau dels marquesos de Tamarit per ubicar-hi les instal·lacions del Centre de Lectura que avui coneixem. Per commemorar el centenari, l’ateneu ha celebrat un cicle de conferències i exposicions, en totes les quals ha tingut protagonisme destacat la figura d’Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868-Barcelona, 1938), president i gran mecenes del Centre, que va pagar de la seva butxaca la compra i les obres de remodelació de la seu del carrer Major.

Fàbregas va ser un empresari fet a si mateix que va amassar una gran fortuna amb els negocis relacionats amb el comerç marítim, especialment durant els anys de la Primera Guerra Mundial. A banda de sufragar iniciatives filantròpiques, invertí els diners a agafar el control del Banc de Reus i promoure el Banc de Catalunya.

Vinculat políticament al republicanisme catalanista, va ser un dels fundadors del Foment Nacionalista Republicà. Va guanyar les eleccions municipals de 1931 com a cap de llista d’ERC i encapçalà la junta revolucionària que proclamà la República a Reus el 14 d’abril.

La imatge més cèlebre de la curta alcaldia d’Evarist Fàbregas –va deixar el càrrec arran de la suspensió de pagaments del banc el juliol de 1931– és la multitudinària rebuda a Francesc Macià el 10 de maig de 1931, en la primera visita del president de la Generalitat republicana a la ciutat.

El fotògraf del Reus republicà

El jove fotògraf Estanislau Pedrola Rovira, àlies Sandàlio (Montbrió del Camp, 1907-Flossenbürg, 1944), va realitzar una sèrie de fotografies de l’esdeveniment, una de les quals, amb Macià i Fàbregas circulant drets dalt del cotxe pel raval de Sant Pere, ha esdevingut segurament la imatge més icònica de la II República a Reus.

La casualitat ha volgut que a continuació de les glosses sobre Evarist Fàbregas hàgim assistit a una allau de ressenyes biogràfiques d’Estanislau Pedrola en mitjans de comunicació de tot el país. El motiu és que el seu besnét cambrilenc, Estanis Pedrola Fortuny, ha debutat amb només 18 anys al primer equip del FC Barcelona, quan fa uns mesos jugava a la categoria Preferent amb l’equip juvenil de la Fundació Futbol Base Reus. L’efecte Barça ha fet que la premsa es fixés ràpidament en el fet que el jove futbolista és la quarta generació de la saga dels Estanis Pedrola i que el primer va ser tot un personatge que va lluitar heroicament contra el nazisme i va morir en un dels camps d’extermini de Hitler.

El llegat més conegut d’Estanislau Pedrola Rovira són les seves fotografies, que constitueixen un valuós testimoni gràfic de la República i la guerra civil. I això que gran part del seu arxiu va ser destruït el 1939 per evitar les que les imatges servissin per a la repressió franquista. El seu fill Estanis i la seva néta Cori van seguir-li els passos com a fotògrafs.

Però Sandàlio també va mantenir una intensa activitat política lligada al Foment Nacionalista Republicà de Reus, que el van portar a la presó pels fets d’octubre de 1934 i a lluitar amb el Batalló de Muntanya d’Estat Català durant la guerra civil. Exiliat a França, la Segona Guerra Mundial i la invasió alemanya el van empènyer, com a molts republicans, a continuar combatent el feixisme enrolat en la resistència contra l’ocupació nazi.

Detingut per la Gestapo

Membre actiu de les xarxes que ajudaven els pilots americans i anglesos caiguts a França a evitar la captura i escapar del país, els comandaments aliats van condecorar Pedrola per aquesta arriscada tasca. La pertinença a la resistència també el va posar en el punt de mira de la Gestapo, que el va acabar detenint i deportant als camps de concentració d’Alemanya. Estanislau Pedrola va morir el desembre de 1944 quan estava internat al camp de Flossenbürg.

L’altre protagonista de la fotografia, Francesc Macià, també tenia relació familiar amb Reus, perquè era cunyat de l’advocat i bibliòfil Pau Font de Rubinat, atès que les seves esposes, Eugènia i Maria Concepció Lamarca, eren germanes.

Per no ser menys que Fàbregas i Pedrola, el primer president de la Generalitat republicana també ha gaudit de protagonisme mediàtic aquests dies, al seu cas per un nyap de l’Ajuntament de Barcelona. L’Avi va morir el dia de Nadal de 1933 i cada 25 de desembre la plana major de la política catalana li ret homenatge a la tomba del cementiri de Montjuïc. Enguany, el compte de Twitter del consistori barceloní va publicar imatges de l’ofrena floral tot explicant que «avui fa 88 anys que el president de la Generalitat Francesc Macià va ser afusellat», disbarat que van córrer a retirar, perquè Macià va morir d’apendicitis.