Anna Rovira: «Al Montsant som com una família»

Tercera millor enòloga del món i la millor d’Espanya segons la revista alemanya, especialitzada en vins, Selection Das Genussmagazin. Aquests són els últims reconeixements que ha rebut la cambrilenca Anna Rovira, enòloga del Celler de Capçanes. Una compensació a la feina ben feta d’ençà que fa vuit anys va entrar a treballar al celler de la DO Montsant, després d’acabar els estudis d’Enologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Com explica, «un divendres em graduava i el dilluns següent ja començava a treballar a Capçanes». «A tothom li agrada ser reconegut i significa que al celler s’estan fent bé les coses», explica l’enòloga, si bé reconeix que «valoro de la mateixa manera el reconeixement dels companys, així com els que vénen de fora».

El món de l’enologia es va creuar en el camí de la cambrilenca mentre estava estudiant Enginyeria Agroalimentària, tot i que recorda que «el meu avi tenia vinya i el meu pare va seguir el seu llegat i va plantar-ne més. Sempre hem tingut un lligam fort amb l’agricultura i amb la vinya».

Però va ser –segons explica– «arran d’una beca al Celler experimental Mas dels Frares de la Universitat Rovira i Virgili quan vaig poder fer les primeres feines a la vinya i em vaig adonar que era una feina que em podria agradar i atreure, per la versatilitat i no estar en un despatx tancada, sinó de poder fer moltes tasques diferents durant el dia», afirma l’enòloga.

Sobre l’experiència al Mas dels Frares recorda que «la beca era de dos mesos, juliol i agost, però em vaig quedar tota la campanya de la verema i m’encantaven totes les feines. Vaig aprendre moltíssim de la mà de molts bons professionals». Segueix explicant que «el tercer curs d’enologia el vaig cursar a la Universitat de Bourgogne (Dijon)».

Posteriorment, es va quedar en territori francès a fer les pràctiques durant tres mesos a la Cooperativa de Mont Touch. «Va ser una oportunitat per poder tenir una visió més amplia del món de l’enologia i treballar amb eines que no sempre tens a l’abast en una zona com el Priorat, on tens altres recursos. Va ser molt enriquidor poder veure altres maneres de treballar amb les mateixes varietats», afirma l’enòloga.

L’oportunitat de treballar al Celler de Capçanes li va arribar –segons les seves paraules– per «estar el lloc adequat en el moment adequat i és el que m’ha portat fins a la direcció tècnica del celler, i això no m’ho esperava». Sobre com veu el sector vitivinícola, Anna Rovira assegura que «en els darrers anys ha canviat molt ràpidament». «Ara, tothom fa bon vi i per això el Celler de Capçanes ha seguit aquest camí, és a dir, de fer els passos necessaris per millorar la qualitat dels vins i vestir la demanda que hi pugui haver», explica l’enòloga. A més, destaca que «ha estat un canvi natural, de creixement. Ho puges en aquest tren o baixes i et quedes al darrere».

És per això que la cambrilenca gaudeix de la seva feina. «Sempre intento fer el millor possible i que això es tradueixi en bons productes. Poso el 200% perquè surti el millor vi amb la matèria primera i les eines que tenim al celler», detalla. Per aquest motiu, Anna Rovira considera que «tenir una bona matèria primera és essencial, però també és clau saber quins productes vols fer, per no perdre’t pel camí».

En el cas del Celler de Capçanes, l’enòloga assegura que «les eines que el distingeixen són que «és un celler molt bonic on, tot i ser dels grans dintre de la DO Montsant, no deixa d’haver-hi una feina artesanal i tradicional i que s’acobla a les eines tecnològiques» i afegeix que «es nota molt la mà de l’equip que hi treballem».

I és que per elaborar vi és important el treball en equip. «Tinc clar que el fet que jo pugui brillar una mica depèn de tota la gent que treballa al celler. Són persones molt apassionades i el bon fer de tots millora la meva feina», confessa Anna Rovira.

Sobre si per ser dona i enòloga sent més pressió professional, la cambrilenca comenta que «no tinc la sensació de ser menyspreada o sobrevalorada per ser una dona i no crec tenir cap tracte especial a dintre de l’empresa». És per això que remarca que actualment «hi ha moltes dones treballant en el sector i són molt bones en la seva feina».

Sobre el seu futur, se l’imagina vinculat al Montsant. «És una zona que m’encanta i amb els pagesos ens coneixem tots i som com una família», confessa i assegura que «també m’agradaria iniciar un projecte propi amb les vinyes que tenim a casa, amb les meves germanes, i desitjo que algun dia es faci realitat». De moment, Anna Rovira assegura que «gaudeix del camí» al Celler de Capçanes.