Antonio Buqueras Balañá, un destacat reusenc

Aquest desembre té lloc el 50è aniversari del traspàs d’un destacat i bon amic reusenc Antonio Buqueras Balañá (Reus, 07/10/1914 - 07/12/1967). Buqueras, de distingida alta figura i de caràcter afable, tenia tal capacitat organitzativa que arribava fins a resoldre els més petits detalls. Participà en diferents entitats socioculturals reusenques, assolint la presidència de clavari de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, així com, posteriorment, les presidències de l’Associació de Concerts i de la Lluita contra el Càncer.

L’església de la Puríssima Sang, a la plaça reusenca del mateix nom, propietat de la Reial Congregació abans esmentada, va ser incendiada i parcialment destruïda la matinada del dia 21 de juliol de 1936, arran de l’inici dels fets revolucionaris de l’anterior dia 18. Finalitzada la Guerra Civil (1939), s’inicià la reconstrucció del temple: de l’ensulsit sostre, de la nau principal, del presbiteri o altar major, i del nou enrajolat. Totes les noves obres foren sufragades exclusivament amb les aportacions dels congregants, feligresos i de diverses entitats de la ciutat.

Dos projectes
Arribats l’any 1954, amb l’església ja oberta al culte, tant les capelles laterals com el presbiteri estaven mancats de tota mena de decoració i, amb motiu del seu nomenament de clavari-president de la Reial Congregació, Antonio Buqueras es va proposar dur a terme dos importants i no fàcils projectes al temple: la reforma del presbiteri, on presidia la venerada imatge del Sant Crist emmarcada amb una decoració molt senzilla i provisional, així com solemnitzar els 450 anys de la fundació de la Confraria-Congregació de la Puríssima Sang.

Els diferents projectes que s’havien presentat com a nova decoració pretenien una reconstrucció similar a l’anterior incendiat altar major, d’estil barroc, i molt adornat amb figures i decoració daurada. Buqueras va fer valdre el seu criteri que la nova ornamentació havia d’estar més relacionada amb les noves aportacions artístiques del segle XX i, a tal efecte, encarregà a l’ebenista-decorador reusenc Emili Argilaga Ripoll el projecte i les posteriors obres efectuades de decoració, les quals podem apreciar avui en dia. 

Així mateix, Buqueras, home emprenedor, perseverà en l’organització de l’eludit 450 aniversari de la Congregació de la Puríssima Sang, on aleshores vaig aportar la meva col·laboració en qualitat de secretari de la Junta de Govern. 

Els diferents actes del 450 aniversari començaren amb la conferència commemorativa de la històrica efemèride, seguida, el diumenge, de la benedicció de les finalitzades obres del presbiteri i de la solemne missa a l’església Prioral de Sant Pere, presidida per la imatge del Crist de la Sang i concelebrada pel cardenal-arquebisbe de Tarragona, el bisbe auxiliar i l’abat de Poblet. La seva part musical, a cura del cor de l’Orfeó Català i, seguidament, a la tarda, com a acte de cloenda dels actes, els 70 cantaires de l’esmentada històrica catalana massa coral oferiren un concert a l’escenari del Teatre Fortuny de la ciutat.

En la seva faceta professional, Antonio Buqueras va ser apoderat de l’empresa exportadora de fruita seca Fill de Miquel Alimbau i també representant de les firmes exportadores reusenques a la Junta Central d’Intervenció de l’Avellana, dels anys 1950. Casat amb la tarragonina Amparo Bach, va tenir sis fills reusencs, d’entre els quals Ignasi, president del Círculo Catalán (Madrid), doctor en ciències de la informació per la Universidad Complutense  i, entre altres activitats, ocupa la presidència de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles y su Normalización con los Europeos. Un altre dels seus fills, Josep Maria, arquitecte tècnic, és especialista, entre altres activitats, en l’estudi dels edificis modernistes del Camp de Tarragona.

Una malaltia sanguínia manifestada en repetides ocasions va vèncer definitivament el seu optimisme, i acabà, finalment, amb la resistència del seu organisme. Amb la mort d’Antonio Buqueras Balañá, als 53 anys, Reus va perdre un destacat fill sempre entregat al servei de la seva ciutat.