Aprendre a pensar junts, el repte de l’educació actual

«Durant molt de temps, s’ha parlat d’una educació en crisis però, més aviat, el que ha passat és que ens n’hem adonat que les coses que abans funcionaven, ara ja no ho fan. Hem de començar a combinar realitat i escola», planteja Francesca Segarra, membre de la secció de Ciències de l’Educació del Centre de Lectura. Arran d’aquest punt de vista compartit, el grup format per Mariona Andreu, Maria del Carme Just, Carme Simó, Margarida Arnedo, Núria Olesti, Quim Besora i moltes persones vinculades al món de l’educació va iniciar, de la mà del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp, un cicle de cursos gratuïts per posar en debat els nous reptes pedagocics. Després de cinc anys de molta feina, enguany s’atreveixen amb Temps de transformació educativa, de la Llar d’infants a l’Institut, un cicle de sis sessions que ja ha penjat el cartell de complet en dues ocasions amb un aforament de 140 seients.

Aquests moviments de renovació pedagògica són plurals i abracen criteris com educar en el pensament crític, la llibertat, la naturalesa, la manera de plantejar els continguts, el disseny de les aules o l’horari escolar. És per això que aquest curs volen ser l'espai per exposar i ordenar totes les possibilitats. «Estem catalitzant la necessitat que tenen els centres de compartir noves experiències i models educatius on encara hi ha molts camins per obrir», planteja l’equip. És per això que han fet un pas endavant per donar veu a exemples pràctics amb centres que han aplicat algun nou mètode: directors d’escoles com el Prat de la Riba de Reus o Mas Clariana de Cambrils. Fins i tot, han comptat amb artistes i educadores com Núria Saló o Rat Cebrian. «Quan naixem tendim a ser creatius perquè no sabem que s’espera de nosaltres. És l’educació la que ens porta a pensar que hi ha una resposta correcta a tot allò que pensem», expliquen.

Aquest replantejament, es planteja des de la llar d’infants fins a acabar l’institut, incloent centres d’educació especial. «Fem un recorregut amb una visió transversal de totes les etapes educatives donant una visió molt amplia», explica la presidenta, Mariona Andreu.

El pensament i l’emoció són els dos grans reptes educatius que es plantegen des de la secció. Valors que sembla que han quedat apartats dins les aules i que les noves formes pedagògiques volen recuperar. «Costa d’assumir el treball en educació emocional dels joves que es trenquen davant les primeres frustracions. Aquesta part emocional, saber estar i encarar el moment, saber superar els símptomes i els moments de frustració són molt importants», subratlla l’equip.

Implicar a tothom, conserge inclòs

Davant de l’horitzó que formulen aquestes metodologies, el paper dels pares i mares és clau. Per això plantegen una educació 360 graus: des dels centres, les llars i, fins i tot, el mateix conserge. «Pares i mestres ens hauríem d’asseure més sovint a pensar junts. És el que fa aquesta secció, pensar molt junts», expliquen. «Tenim la pretensió de fer pensar, renovar, donar idees i ser creatiu», és per això que els cursos són oberts a tot aquell que li interessi la matèria. Destaquen també, que els conferenciants, com el director de Serveis Territorials Jean Marc Segarra, vénen de forma gratuïta, mostra de la implicació i canvi en el món educatiu.

«Estem davant d’una tenda de llaminadures, però si ens les mengem totes ens empatxarem. És el moment de mantenir el cap fred, ser eclèctics, pensar molt i plantejar-se quina de totes aquestes ofertes convé per tirar endavant l’escola i els nens que tenim. Fer eleccions amb criteri després d’un debat pedagògic», animen.