Bar-Cafè Priscila (Reus): Un bar ple de músics

«A banda de ser un cambrer, sóc músic», així és com el lleidatà Jordi Sarragossa es descriu, és el llogater del Cafè Priscila –ubicat a la Riera Miró–. Allà hi treballa fa prop de tres mesos. «Porto aquí poc temps, però m’agrada molt i tinc bon tracte amb els clients. No venia del món de l’hostaleria i ha suposat tot un canvi a la meva vida, perquè compagino la cafeteria amb ser cantant», detalla en un moment de pausa darrere la barra. Fa trenta anys que es va instal·lar a la capital del Baix Camp, va veure que el clima li agradava i l’indret el va trobar d’allò més familiar. «Gairebé tots els que passen per aquí són clientela coneguda i fidel. Respecte als horaris, quan cal marxar cap a un acte musical, m’escapo. Els companys, però, ho comprenen», corrobora Saragossa tot somrient a un dels seus amics, el qual fa un temps fou bateria. De fet, el cambrer és cantant de ball de revetlla a l’Orquestra Firmament de Reus, una agrupació que compta amb quaranta anys de trajectòria i de la qual n’és membre farà prop de vint. «Gairebé tota una vida», diu. Fetes les presentacions, Saragossa detalla en què consisteix la seva rutina diària. Obre a les 7 del matí i rep tota la gent fixa de cada dia. Cafès i torn d’esmorzars. «D’onze a dotze ja vénen a fer la cervesa i la tapa», afegeix. També compta amb un ventall de clientes enamorades del cava. Ara mateix descansen dues copes a la barra. «A banda de rebre la visita de molts músics, en tinc moltes dones que em demanen copes de cava i d’algunes que s’estan de matí fins al vespre», diu content. Fa una mirada enrere. «Val a dir que fa molt de temps que el local es troba a la Riera Miró –abans també anomenat El Cafetó– i ha tingut molts amos», posa en context. Segons el cambrer, podria ser que voregés la trentena d’anys que hi és allà. «Hi ha coses que s’han canviat, però n’hi ha d’altres com ara la porta que es conserven gairebé igual», aporta el llogater del Bar Priscila.

La decoració

Pel que fa a la decoració del cafè, hi ha pòsters de l’Orquestra Firmament, d’actuacions musicals de Saragossa i uns quants discos ben disposats a la paret. Pura essència musical. L’assumpte no acaba aquí, en una de les cantonades del local també hi ha una guitarra elèctrica de color vermell. «Aquesta va ser la primera que em vaig comprar, de la marca Marina, va ser a Lleida i em va costar 3.000 pessetes», relata nostàlgic.

Després d’aquests tres mesos amb aquesta nova experiència laboral, Sagarossa s’esforça dia rere dia a oferir el millor servei. «Molts em diuen que em cansaré i que ho trobaré pesat, però de moment m’estic sorprenent. M’entusiasma i no em desagrada. Si mirem cap al futur, però, tot es mostra complicat sobretot pel que fa als impostos. Tot és molt car de mantenir», rebla el lleidatà. Ell ho intentarà aferrissadament, això ho té clar. «La crisi l’he viscuda força, diuen que l’assumpte comença a remuntar. Jo no ho veig així, però temps al temps», conclou Saragossa.