Barraques de de Reus: molta seguretat, molta diversió

Cotxes de Mossos. I de la Guàrdia Urbana. Molts vigilants de seguretat amb llampants armilles taronges. I grups de joves –alguns d’ells, molt i molt joves– acumulant-se entorn del Parc de la Festa per accedir a les instal·lacions i gaudir de l’ambient i els concerts. Aquesta és la primera estampa que mostren enguany les Barraques de Reus. Per entrar demanen la documentació. I alguns dels més joves, nerviosos, fent cua, esperen no haver d’ensenyar el DNI. Però no tenen l’edat i es queden fora, resignats. La normativa és així. Ara ja han passat tres nits. I en falta una. Una edició que va començar una mica fluixa, apunten els integrants de les pròpies barraques. Arrencava entre setmana i en dies de poca activitat. Però tot i així, hi ha hagut moviment. I més tenint en compte les limitacions pressupostàries per contractar grups, un fet que posen de relleu des de diverses entitats participants.

«Són concerts de menys pes que els que hem tingut en anteriors edicions i el nombre de barraques és menor. Som dotze, quan fa cinc anys érem quasi una trentena», lamenta Clara Palma, membre de l’Esplai l’Albada, un habitual en aquesta cita. «Tot i que ha vingut la Bad Gyal. Aquesta noia porta molta gent», afegeix. 

Les primeres hores, com de costum, són més reposades. L’espai està mig buit i a poc a poc va arribant gent. És dijous i hi ha les actuacions del concurs Reussona. I de Pupil·les. Però sobre la una de la matinada, l’espai es comença a omplir. Ve una jove artista revelació. Alguns, potser els més grans, es pregunten qui és. No n’han sentit parlar mai. D’altres, en són fans declarats. Bad Gyal és el nom artístic d’Alba Farelo, una jove de vint anys, filla de l’actor i doblador Eduard Farelo, que s’ha convertit en la sensació del moment entre el jovent. Llàgrimes, crits i bogeria acompanyaven la cantant de Vilassar de Mar, una de les darreres incorporacions al cartell d’enguany. I tot plegat amb el seu dancehall, reggaeton, trap i hip hop. Va irrompre a Youtube a principis de l’any passat. I des de llavors la seva popularitat no ha parat de créixer. Alguns dels seus vídeos superen els dos milions de visualitzacions.

‘El model s’està morint’

«La primera nit vam salvar els mobles. I avui, de moment, no hi ha massa moviment», apuntava dijous, pels volts de mitjanit, Joan Ribas, del Casal Despertaferro. És dels qui tem que el model de Barraques estigui morint. «Ens gastem més en seguretat que en música. Pràcticament el doble. Això no és sostenible, no s’aguanta per enlloc. Ens donen mil ‘patades’ els cartells de Riudoms o de Valls», afegia. I és que el model de Barraques potser no passa pel seu millor moment. I hi ha qui posa sobre la taula la possibilitat de buscar un altre emplaçament. «Aquest espai obliga a tenir uns nivells de seguretat tan grans que maten les pròpies Barraques», diu Ribas. «L’Ajuntament no hi aposta. Hi ha més vigilants de seguretat que gent. Si no ens donen suport, ho tenim molt difícil per mantenir-ho», afegeix Àngels, també del Casal Despertaferro.

La Colla Pessigolla no hi és des del primer dia, però ja deu fer vora cinc o sis anys que no es perd cap edició, recorda la Glòria, una de les seves integrants. «Ha baixat el nombre de participants. I és que suposa molt de desgast», afirma. També diu que els grups que vénen ara són menys coneguts, i coincideix amb els seus companys en la competència que els fa, per exemple, Valls.

Sigui com sigui, el model encara és viu. Potser en hores baixes, però viu. I es prepara per viure aquest dissabte la seva darrera nit.