Barrera i els estils neogòtic i modernista

Heribert Barrera i Costa (1917-2011), que va ser el setè president del Parlament de Catalunya (entre els anys 1980 i 1984), descansa en una capella del Cementiri General de Reus. Tot i que era barceloní d’origen, la seva esposa era originària de Reus. Per això, quan va morir, les despulles van traslladar-se al panteó familiar, en una cerimònia en la qual van assistir encara no un centenar de persones i que va ser posterior al gran homenatge que el govern de la Generalitat li va fer a la Sala de l’Auditori del Parlament, on van assistir més de 400 persones.

Barrera va combinar la seva carrera política, que es va erigir com una de les figures cabdals d’Esquerra Republicana de Catalunya; amb la seva carrera acadèmica i professional. Es va llicenciar en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i en Matemàtiques i enginyeria química a la Universitat de Montpeller. Més tard, va doctorar-se a la Sorbona de París en ciències físiques. Va ser professor catedràtic de química a la Universitat Autònoma de Barcelona fins que es va retirar l’any 1984.

Monument als Pratdesaba

La ruta artística que proposa Serveis Funeraris Reus i Baix Camp es fixa en la tomba dels Pratdesaba, una joia arquitectònica del Modernisme obra de l’arquitecte Jeroni Francesc de Paula Granell i Manresa. La instal·lació funerària destaca per la seva estructura aplanada en forma de creu grega de pedra arenosa i per contenir una decoració amb elements vegetals de flors de cascall (símbol de la mort) i fulles d’acant disposats en forma d’escates de peix. 

Flores i López afegeixen que: «El punt central d’unió dels braços de la creu és un doble anell decorat amb puntejats (a l’anell més exterior) i fulles d’acant, amb pinyes de xiprer i flors de tota mena (a l’anell més interior). Decora el nus de la creu una creu grega arborada». Els motius florals són els protagonistes d’aquest monument funerari que data del 1894 i que va ser encarregat pel promotor Josep M. Bartomeu Baró. Flores i López descriuen al seu llibre El Cementiri General de Reus que «la decoració floral escollida respon, en primer lloc, als gustos ornamentals i iconogràfics que defineixen el Modernisme i, d’altra banda, conviden a una reflexió sobre l’efímer de la vida i de les seves riqueses a partir de la caducitat de les flors».

El conjunt artístic s’identifica amb unes lletres de bronze d’estil modernista i perfil vegetal, concretament, amb fulles d’acant.

Panteó Borràs

El Cementiri General de Reus conté més peces artístiques del neogòtic, una de les quals és el panteó de la família Borràs, que data del 882 i que avui és compartit amb la família Folch i Compte, hereva de la família propietària. Joan Gil i Borràs va escollir una capella de concepció neogòtica de planta centralitzada octogonal feta de marbre. Els quatre costats curts de la planta són quatre pinacles coronats per florons i fulles d’acant amb circells als costats. Una llanterna també de planta octogonal, cobreix la construcció. L’escultura d’un àngel intercessor en actitud d’oració decora la cúpula del monument.

La referència a la llum i als vitralls és essencial per entendre la concepció artística de l’obra, en la qual els petits finestrals de la llanterna havien de tamisar la llum, un efecte que avui fa la porta d’accés i les finestres laterals amb vidres policromats en blau i vermell. 
Segons Flores i López: «Gil Borràs pretenia aixecar una construcció religiosa que li assegurés la resurrecció i el record entre els vius un cop mort». El projecte va ser executat pel mestre d’obres Luis Cervera i l’escultor Ramon Elias Feut.