Biografia d’un rellotge

Un conte en el qual personatge principal és un rellotge que explica la seva història. Aquesta ha estat la premisa amb la qual Maria Concepció Torres ha treballat el  conte Sóc més que un rellotge, un volum de 60 pàgines il·lustrat per Ana Pierna –amb punt de llibre inclòs– i que té l’objectiu de donar a conèixer la curiosa trajectòria del valuós mecanisme de la Prioral de Sant Pere. També reconeix la tasca de recerca i restauració duta a terme el 2013 pels alumnes de Mecànica Industrial de l’IES Domènech i Montaner, quan van anar a buscar l’element a l’Església de Sant Josep Obrer i van retornar-lo l’any següent a la Prioral. El conte també parla de la contribució de l’Associació d’Amics dels Rellotges de Reus. 

El recaptat per la venda del llibre es destinarà al rellotge i el carilló de la Prioral

«Tot plegat va sorgir d’una de les iniciatives que muntem cada any els Amics dels Rellotges de Reus al Parc de Nadal. Vam voler que la M. Concepció expliqués als infants un conte on sortís un rellotge, però no en va trobar cap i va decidir fer-ne un ella», explica el president de l’Associació d’Amics dels Rellotges de Reus, Manel Olmos. 

El projecte es presentarà avui a les 18.30 hores al Centre de Lectura i els diners recaptats per la seva venda (10 euros), aniran destinats al conjunt del rellotge i el carrilló de la Prioral de Sant Pere. També es comercialitzarà per diversos establiments col·laboradors de la ciutat i es farà difusió per  xarxes. Segons aporta Olmos, el rellotge de la Prioral es tracta d’un mecanisme original de l’any 1883, que va ser creat per un rellotger especialitzat en rellotges de campana.

El conte es comercialitzarà per diversos establiments col·laboradors de la ciutat i a xarxes

«El creador també tenia un germà especialitzat en rellotges en torres. De fet, se’n va fer una sèrie i el de la Prioral de Sant Pere du el número 410» , explica a tall de curiositat.  El president de l’Associació d’Amics dels Rellotges de Reus també explica que aquest tipus d’instruments estan fets perquè durin al llarg dels anys, però en ser mecànic té l’inconvenient de patir dilatacions i contraccions produïdes per la climatologia canviant i se’ls havia de donar corda fins a l’any 1965.

«Els Guardadors de la Tronada van voler unes campanes a Reus i es van assabentar que el que es portava també era un rellotge i un carrilló musical (el seu origen es remunta l'any 1964). Van estar funcionant fins als anys 80, quan el rellotge es va aturar», fa recordatori Olmos.