CF Reus: Deportiu o no Deportiu

Opinió: El Club de Futbol Reus Deportiu s´ha convertit de sobte en CF Reus, segons el nou escut que l´entitat utilitza a les xarxes socials. Una decisió que trenca amb la història no mereix alguna explicació?

19 mayo 2017 17:15 | Actualizado a 21 mayo 2017 15:51
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El Club de Futbol Reus Deportiu ha passat a ser el CF Reus, o almenys així queda reflectit en la nova versió del seu escut a Facebook i Twitter, on també apareix una pilota enmig de les franges roges i negres.

Cal recordar que el Club de Futbol Reus Deportiu és una entitat independent des del 1951, quan es va separar del Reus Deportiu per evitar que els problemes econòmics crònics de la secció de futbol arrosseguessin tota la resta del club. El Reus va ser fundat el 1909 i a partir del 1919 l’escut va adoptar la forma que ha arribat fins als nostres dies, amb les inicials RD com a única inscripció. Fins i tot després de la segregació del 1951, el Club de Futbol va mantenir aquesta fórmula històrica i no va ser fins als anys vuitanta quan va adoptar les inicials CFRD, que ara han mutat en CF Reus.

Durant la transició a la democràcia i la normalització del català es va debatre si el Reus Deportiu havia de passar a dir-se Reus Esportiu, atès que la paraula Deportiu és un barbarisme que no existeix en la llengua catalana. S’argumentava que el nom oficial no havia de seguir incloent un vocable incorrecte, però la història deia que l’entitat es va fundar com a Club Deportiu i el 1917 va adoptar la denominació definitiva de Reus Deportiu. Només la prohibició del català durant el franquisme va obligar a reconvertir-lo en Deportivo. La tradició va pesar més que la lingüística i es va mantenir el nom.

Desconec si aquest detall també ha tingut a veure en el pas que acaba de donar el Club de Futbol al seu escut, que sembla avançar el canvi de la denominació social cap a CF Reus.

Estic convençut que hi ha raons d’imatge que fan que CF Reus funcioni millor en un escut que CFRD. I que pel que fa a màrqueting i comunicació global, ara que el Reus surt per tot arreu i a tots els mitjans, va millor dir-se Reus que Reus Deportiu. De fet, molts mitjans ja utilitzen exclusivament el nom de la ciutat i exclouen l’afegitó Deportiu, perquè no els aporta res i simplifica la feina. En el món de la comunicació, la versió curta del nom de les coses sempre s’imposa a la llarga.

 

Trastocar un llegat

Si el Consell d’Administració del CF Reus vol anar per aquí, en té tot el dret. És una societat anònima esportiva propietat dels seus accionistes, que tenen la legitimitat per fer-ho. Els qui paguem el carnet encara ens agrada dir-nos socis, però només som abonats, i cal tenir-ho present en l’apassionat debat que s’està obrint.

Els propietaris actuals del CF Reus estan menyspreant la seva centenària història? No ho crec, malgrat la mala sensació que sempre produeix trastocar un llegat de moltes generacions. Que el club vulgui renovar-se coincidint amb l’època més brillant del futbol a la ciutat i que aquests canvis provoquin alguna trencadissa sentimental és un peatge jo diria que assumible.

Malgrat aquella bifurcació institucional del 1951, la majoria dels qui som del Reus Deportiu ens hi considerem sense establir gaires diferències sobre si es tracta del futbol, de l’hoquei o del que sigui, més enllà de si paguem el rebut del futbol, de la casa o tots dos. Per això, el que sí que espero és que el moviment efectuat pel CF Reus Societat Anònima Esportiva no espatlli aquesta antiga comunió, ni vagi només en la línia de diferenciar-se del Reus Deportiu del carrer Gaudí.

El que passa és que tot això s’ha sabut perquè el nou escut ha aparegut de sobte a les xarxes socials del club. Cal preguntar-se si no és un tema prou important, sensible i controvertit com per explicar-lo públicament. Personalment, em sembla inversemblant que el CF Reus deixi en mans de les xarxes la comunicació d’un assumpte transcendent per a la seva massa social, i amb la càrrega històrica i emotiva que té la modificació de l’escut.

És la segona vegada que això passa aquesta mateixa setmana, després que els aficionats haguessin d’esperar quatre dies a conèixer la versió oficial de l’entitat sobre el cas del juvenil donat de baixa per anar a un partit del primer equip a animar el rival. Aquesta estranya política informativa –o no informativa– és el que em sembla menys seriós de tot plegat.

Comentarios
Multimedia Diari