CREADORS EMERGENTS: La màgia també s'estudia

Cada mag té un estil, n'hi ha d'impactants, seriosos... González creu positiu que es tingui segell propi, ja que 'a vegades és inevitable copiar el referent'

19 mayo 2017 17:33 | Actualizado a 21 mayo 2017 15:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«Sóc l’únic mag de la ciutat que pot fer aparèixer d’una gàbia de foc dos nuvis del no-res dins el restaurant en el dia del seu casament», destaca Rubén González (Reus, 1984), mentre guarda el seu barret de copa. També se’l coneix com a Mag Nebur −Rubén al revés−. González és dels que reivindica el vestit clàssic del mag de tota la vida. El Mag Nebur «és un personatge actual, però sense abandonar el frac i el barret de copa». S’han modernitzat massa i és «una llàstima que es perdi». Sempre ha estat dins el món de l’espectacle i la màgia és la seva passió. De fet, el fa tan feliç que estant malalt una vegada «vaig anar a l’escenari. Allà se m’oblida tot, és com la meva medicina».

Dins aquest món va entrar a través d’un amic de l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Catalunya a Reus, i d’això ja fa prop de 12 anys. «Molta gent es pregunta si s’estudia això de la màgia, doncs sí, s’estudia. Hi ha llibres i requereix moltes hores d’assajos. El més professional és anar a l’escola de Juan Tamarit de Madrid, però també pots estudiar pel teu compte. El que has d’intentar és envoltar-te de mags que et guiïn, i el que t’aconsellen els llibres d’iniciació és que mai has d’elaborar un joc sense haver estudiat abans. A més, una bona presentació és un dels ingredients més importants», resumeix de sobte González. Ha portat dues baralles de naips i un gran maletí metàl·lic. «La màgia és pur teatre, perquè en realitat si un joc fos senzill no tindria cap gràcia. Seria impactant, però tots els complements que se li afegeixen juguen amb la psicologia. Al cap i a la fi és amb el que jugues», aclareix.

La màgia infantil

Segons l’expert, molta gent desprestigia una mica la màgia infantil, que en realitat «és la més difícil, ja que els infants són més complicats de distreure i entretenir-los és un treball de fons que no es veu. Jo em vaig especialitzar en la branca de la màgia infantil còmica, res a veure amb la funció d’un pallasso. Fas que t’equivoques amb els nens i quan creuen que t’han descobert fas el teu vertader truc», riu el mag i reconeix: «Treballar amb nens és saber continuar amb l’espectacle mentre et mosseguen les cames i reps puntades de peu... Estan tan il·lusionats que no ho saben gestionar. El que més agrada són les grans il·lusions, com ara tallar persones per la meitat, etc.». La gent adulta prefereix la màgia propera, a dos centímetres dels seus ulls. I és que per ser mag s’han de tenir certes habilitats per dur l’espectador cap on es vol. «Els adults són fàcils de dominar», afegeix.

González està il·lusionat. Anuncia pel març una aposta ambiciosa a l’Auditori Antoni Gaudí de Reus, dedicada als més escèptics: l’espectacle Inviento. Hi ha més detalls al seu racó de Facebook. Es tracta d’una funció basada en la por de volar en avió del Mag Nebur. Hi haurà música, màgia, ball i efectes d’il·luminació. Es crearà un invent màgic, somiat per Nebur, que durà el públic a qualsevol país del món.

Comentarios
Multimedia Diari