Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

CRÒNICA: L'Àbsida de Sant Pere

Resulta difícil de resumir l'entorn de Sant Pere que en el seu moment va ser l'origen de Reus

Antoni Zaragoza

Whatsapp
Així era abans l'entorn de la Prioral. Foto: Antonio Zaragoza Mercade

Així era abans l'entorn de la Prioral. Foto: Antonio Zaragoza Mercade

De les indústries destacables en un dels indrets que ha sofert un canvi molt important és l’entorn de la Prioral de Sant Pere, que comprèn el mateix àbsida, la plaça Castell, el carrer de la Mar, carrer Hospital, Peixateries Velles, Fossar Vell, plaça de Sant Pere i carrer Abadia. Tot plegat reuneix tota una sèrie de detalls per satisfer als amants de las fotografia. Cada racó és aprofitable, però el que potser és la joia de la corona és la figura de l’escultor Jassans que presideix el lloc més antic i artístic, Avui ofereixo una foto de com estava abans amb les simples escales, les façanes de la prioral, en estat calamitós, i rodejada d’improvisats establiments que es remuntaven a la història. Aquell sector era la prolongació de l’antic mercat de les peixateries que combinava peix, carns i verdures.

Recordo el Colmado de Cal Barceló, la Tocineria Aluja i també les botigues que estaven adossades a l’absis com la venda d’animals de granja (gallinaires), menuts i molts d’altres que enllaçaven al carrer la Mar, on s’hi podia comprar menuts, i l’enyorada sang que només en arribar a casa, des de la paella, ja anava desapareixent... Quins temps...! La botiga de confecció La Baratura de l’amic Torres, la Cereria Salvador, l’esparteria, la Farmàcia del Castell, el pastisser Vilà, el dels plats i olles en ple Castell del Cambrer, el magatzem de fruites i verdures Cal Bertran, el magatzem de sacs del senyor Álvarez i el Colmado Benedicto. Al xamfrà del carreró i la plaça hi havia instal·lada la fàbrica de pastes de sopa del Nicolau, més tard una boité aprofitant el caliu del subsòl, on els més moderns aprofitaven per escoltar música. Més endavant s’hi va instal·lar una Herborista (quin últim propietari!). Va condicionar el lloc, instal·lant un aparell d’aire condicionat per treure la gran humitat que s’hi formava. Va tenir els seus efectes per mantenir bona conservació. Al subterrani s’hi podia veure una font i tot un gran alicatat de colors per tot l’entorn, d’èpoques anteriors i d’un valor artístic extraordinari. Precisament és on hi tenia la fàbrica de pastes de sopes italianes, amb tota la maquinària i estris que utilitzava. Avui, desconec l’estat d’aquell subterrani, el seu dia va editar postals.

Resulta difícil de resumir l’entorn de Sant Pere que en el seu moment va ser l’origen de Reus, i on hi va haver el primer cementiri de la ciutat. Avui, per dir-ho d’alguna manera, és un ‘decorat’ del bon gust ocupat pel gremi de restauradors, que de manera molt digna, amb la seva presència, l’ha convertit en lloc de meditació, de festa, fins i tot de diversió, on podem gaudir propis i forasters. Un indret digne de ser visitat.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También