Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Carles Romero: 'La por, la tristesa i la ràbia no s'han d'amagar'

Entrevista al psicòleg clínic a Nou Espiral

Cristina Valls

Whatsapp
Carles Romero assegut al seu divan.  Foto: A. gonzález

Carles Romero assegut al seu divan. Foto: A. gonzález

Per què es va dedicar a les teràpies i el creixement personal?

- Vaig començar amb la idea de poder oferir un servei a les persones. Des de ben jove, sabia que volia estudiar psicologia i m’he dedicat a la psicoteràpia i la formació. Crec que el què em va introduir al tema del creixement personal va ser fer una formació sobre el tema de la mort i altres especialitzacions sobre el tema del dol amb diversos professionals. També estic especialitzat en temes vinculats a la gent gran. De fet, durant 14 anys vaig formar centenars de persones en residències i hospitals sobre aquest àmbit.

- Què creu que va aprendre?

- Em va permetre adonar-me que la mort, com d’altres processos vitals, no es podia treballar d’una manera teòrica, sinó que un s’ha de plantejar la pròpia mort o la d’un familiar estimat proper per tal de ser més empàtic i mostrar al pacient les millors gestions. Des d’aquí podem fer una extrapolació: què passa amb la gestió de les meves pròpies emocions?

- Per guiar a superar certs sentiments, doncs, cal que un mateix faci una retrospectiva?

- Sí. Una vegada coneixem el nostre propi procés personal, i després d’haver assistit a diferents cursos i formacions, podem fer una aportació a les persones. A partir d’aquí, oferim una sèrie de cursos per tal que els pacients, d’una manera pràctica, sàpiguen sortir de les situacions complexes de la vida tot treballant unes vies de canvi. És a dir, investiguem els elements que generen patiments emocionals a les persones. Per exemple, impartim tallers de dol. A partir d’aquí treballem el trauma, el dol i la culpa, tres factors que generen patiment a les persones.

- Totes les pèrdues fan mal...

- I n’hi ha de molts tipus: pot ser un divorci, un acomiadament de la feina, etc. Molta gent no és capaç de superar-ho i necessita ajuda per superar la culpa.

- Pot ser un procés llarg...

- Pot trigar anys, i està lligat a no perdonar-se a un mateix. En aquesta mateixa línia, també tenim un altre taller anomenat ‘l’Art de tancar situacions’. En realitat, tots tenim històries pendents que volem tancar a la vida, que provenen del passat. Fins que no les tanquem podem tenir arrelats traumes i pors.

- També és docent. Què veu dins les aules pel que fa a la iniciativa dels joves?

- Veig que es dediquen moltes energies a aconseguir un bon currículum. S’aconsegueixen moltes capacitats, però veig que la necessitat de tenir un tutor que sigui sensible és summament important. Un docent ha de motivar i transmetre bons valors a l’alumnat. De fet, a vegades pregunto a alguns dels meus alumnes, que són psicòlegs, quines són les emocions bàsiques i no les saben identificar. La por, la tristesa i la ràbia no s’han d’amagar.

- Semblen totes negatives, perquè són les bàsiques?

- No són gens negatives. Són igualment emocions. Són bàsiques, perquè culturalment i en el nostre entorn social, des de petits, ens ensenyen que no hem de tenir por, que hem de ser valents, que no hem de cridar quan tenim rabia, etc. Hi ha un conjunt d’etiquetes pejoratives a sentiments que enfonsem i, per tant, no sabem gestionar.

- Es tracten com si no existissin...

- Clar, les emocions són reaccions a exigències de l’entorn, i ens passa a tots en la quotidianitat. A mi el que més m’agrada és aplicar la gestió de les emocions en tallers de caps de setmana en plena natura. Allà posem en pràctica la convivència dels grups.

- I funciona?

- Sí. He agafat moltes nocions de la psicologia i les he aplicat a la muntanya. Fa un temps, de fet, em va sorgir l’oportunitat de formar guies de muntanya fent dinàmiques de grup. Ara ensenyo a solucionar situacions de crisi a la natura amb ambients hostils.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También