Carrutxa contraprograma el partit de la selecció espanyola amb una marató de tronades

L'entitat cultural va organitzar ahir un visionat de més de 40 minuts de diverses tronades a la Plaça del Mercadal, des del 1989 i fins el 2016. Ho va fer a la mateixa hora que jugava la selecció espanyola. 

20 junio 2018 20:10 | Actualizado a 20 junio 2018 20:22
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Una vintena de persones van assistir ahir a una projecció de prop de 30 tronades. Entre el públic, guardadors de la Tronada, amants del foc i la cultura popular, membres del Ball de Diables i estudiosos de la Festa Major. 

Abans de començar, Helena Sardà, de Carrutxa, entitat que organitzava la projecció, explicava que el material que es visualitzaria provenia de la donació de Ramon Masip. «Estem molt agraïts del material cedit, que no només són tronades, sinó vídeos de diferents moments de la Festa Major. Com que no ens podíem quedar sense fer res, vam començar a visualitzar el material i a extreure’n informació». El rodatge permet analitzar com ha canviat la festa en els darrers 30 anys. 

«Però no en teníem prou amb fer-ne un estudi i volíem retornar el material a la ciutadania. I vam decidir organitzar aquest visionat». Un visionat que s’havia d’haver fet el mes de setembre, però que la situació política del país va obligar a posposar fins aquest mes de juny. 

Més enllà de la curiositat
«Amb trenta tronades no en tenim prou», deia el Jordi Canela, abans de la projecció. El Roger De La Cruz s’hi sumava i assegurava que «jo en veuria més». L’acte va permetre veure les diferències entre les diferents tronades, com la durada o el so. El Jordi deia que «tot depèn de la humitat, la temperatura i la pressió atmosfèrica». 

Però més enllà de l’anàlisi de la Tronada, el més curiós va ser comprovar com ha canviat la ciutat, la festa i la societat durant els darrers 30 anys. Per exemple, als anys 80 es col·locaven tanques, i no un cordó, per evitar que la gent accedís al mig del Mercadal. Aleshores encara hi havia el quiosc al centre de la plaça i la pólvora s’estenia pràcticament fins al límit de les llambordes històriques. 
La quantitat de persones que se situava al voltant de la Tronada també és un tret que ha mutat amb els anys. Anteriorment, hi havia poca gent a primera fila, un fet que avui en dia sembla impossible. 

De fet, el públic no tenia accés a col·locar-se a tocar del quadrant final. El tancat feia un petit gir just davant l’Ajuntament que impedia d’acostar-se allà on peta més fort, un dels punts preferits dels malalts de la Tronada. 

Comentarios
Multimedia Diari