Cartells per emmarcar

La Festa Major de Sant Pere d’enguany no s’oblidarà fàcilment. El maleït coronavirus ha fet saltar pels aires la festivitat i ens ha deixat sense Tronada. No m’estranya (tal com explicava l’alcalde Pellicer aquest diumenge al Diari) que molts ciutadans s’hagin ofert, fins i tot, a pagar-la davant l’abisme que suposa un Sant Pere sense l’esclat dels masclets. Però tenint en compte les circumstàncies actuals, el millor era prendre la decisió que s’ha adoptat finalment. 

Ara fa uns dies es va presentar el seu reduït programa amb la majoria dels actes en format telemàtic. També es va donar a conèixer el nom de la pregonera, la companya Coia Ballesté, qui segur que ens explicarà un grapat de coses interessantíssimes i de gran valor. I per acabar, es va donar a conèixer el cartell d’aquest Sant Pere, obra dels alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus Àlex Roch i Marc Mañé. La veritat és que el trobo molt encertat i un clar reflex de la situació de confinament que vivim. La forma i colors que se li atorguen als gegants resulta molt atractiva i tot un homenatge en un 2020 especial, ja que enguany es compleixen 400 anys de la seva primera referència històrica. Es tracta d’una valoració subjectiva i que no pretén entrar a analitzar el cartell des d’un punt de vista estrictament tècnic.

En els darrers temps, dissenyar la imatge de la Festa Major s’ha convertit en una responsabilitat de gran ressò ciutadà. I encara més des de la irrupció de les xarxes socials, autèntic baròmetre que pot acabar defenestrant un cartell o elevar-lo a la condició d’obra d’art. L’exemple més recent el trobem en el cartell Barcelona té molt poder, que s’ha fet viral pels milers de ‘memes’ i crítiques furibundes que ha rebut. 

Però a Reus, d’aquestes reaccions irades n’hem viscut moltes i de molt diverses. En el cas de Sant Pere són molts els cartells que han passat pel sedàs de la crítica. Fins i tot en l’era prexarxes ja es feien escoltar amb força, encara que els seus creadors fossin el dissenyador Custo Dalmau o la cuinera Carme Ruscalleda. Cal dir, però, que en molts d’aquests casos les queixes estaven més focalitzades en contra el govern municipal per gastar-se milers d’euros contractant noms rellevants i no apostar pel talent local.  

Una de les polèmiques més cèlebres va ser la del mantell de la Verge en un cartell de Carnaval

Però res de tot plegat no és comparable amb el que durant anys va passar amb el cartell del Carnaval. Parlem de polèmiques en majúscules capaces de revolucionar la ciutat fins a retirar-los. Un dels casos més cèlebres va ser el del cartell de l’any 2005 i que mostrava el mantell de la Verge de Misericòrdia estès en un penjador junt amb altres objectes, entre ells un preservatiu. La forta campanya que va rebre en contra va fer que se substituís el mantell i que, des de llavors, el logo de l’Ajuntament ja no figurés més en el cartell. 

També va aixecar una gran polseguera el de l’any següent, que va ser retirat per considerar-se un possible plagi d’un cartell d’un cèlebre dissenyador Milton Glaser. Encara que l’autèntica bomba va ser el 2013 amb el cartell que mostrava els pits d’una noia extreta d’una pàgina web amb el lema I love Carnaval de Reus. La profunda controvèrsia que va desfermar a tot l’Estat per utilitzar el cos de la dona com a objecte sexual va fer que finalment fos retirat. En definitiva, una història per emmarcar.