Cartes per als infants refugiats

El centre ha creat la Xarxa d´Escoles Solidàries, i s´hi han adherit diversos col·legis de la província Alumnes de l´Escola Santa Marina de Pratdip els envien missatges de suport. Deixen clar el seu rebuig cap a les guerres i els ofereixen un sostre, joguines, abraçades i la seva amistat

19 mayo 2017 16:34 | Actualizado a 19 mayo 2017 16:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«Som els nens i nenes de la classe dels Més petoners del món de l’escola Santa Marina de Pratdip. No ens agraden les guerres!». Així comença la carta que els alumnes de parvulari del centre han escrit per fer arribar als refugiats d’Atenes i Salònica. I ho fan amb motiu del Dia de la Pau, que se celebra avui, a partir de la creació de la Xarxa d’Escoles Solidàries que ha impulsat la mateixa escola. El lema escollit pretén impactar i fer reflexionar els infants: I si fóra jo? «Volem conscienciar els nens de valors com la solidaritat, la llibertat, l’empatia o la pau», explica el director del centre, Eduard Planes. Han estès la seva proposta a altres centres de la província, de manera que s’hi han adherit escoles d’altres municipis com Riudoms, Salou, Cambrils, Reus o Vinyols.

«Quan valoràvem com celebrar el Dia de la Pau ens va semblar oportú que els nens veiessin la crua realitat del que passa allà, al conflicte bèl·lic de Síria, explica Planes. Els mateixos nens van fer diverses propostes d’accions, com ara recollida d’aliments o de roba, entre d’altres, «però després ens vam plantejar ajudar-los a tenir la seva estança una mica més agradable i enviar-los cartes de suport per explicar-los coses del dia a dia», apunta el director.

Les cartes, en anglès, arribaran al seu destí de la mà de l’entitat Reus Refugi i estan escrites per nens de totes les edats, des dels més petits de tres anys que ho han fet de manera col·lectiva, fins als de dotze, de sisè de primària.

Els alumnes de parvulari, per exemple, expliquen què proposen per intentar donar-los un cop de mà. «Nosaltres per ajudar-los hem pensat que els deixaríem viure a casa nostra, que els deixaríem la roba que volguessin, també els donaríem llibres i aigua. Els faríem una sorpresa on sortís una casa d’una caixa embolicada. Els faríem abraçades, petons, rialles… i els donaríem amistat! Perquè estiguessin molt contents», afirmen els infants. I és que, en general, els alumnes, en els seus escrits, ofereixen roba, jugar, un sostre, caliu i els obren les portes de casa seva.

El director del centre creu que la iniciativa està sent un èxit i està fent sacsejar els sentiments dels infants. De fet, la xarxa d’escoles solidàries és només un primer pas. Si funciona com està previst, la intenció del centre és ampliar accions al llarg de l’any.

Comentarios
Multimedia Diari