Casa Marco, la cantonada com a fita urbana

A mitjans d’agost de 1926, Esteve Marco Duch presentà una instància a l’Ajuntament de Reus per sol·licitar efectuar obres de construcció de nova planta al solar número 23 i 25 del carrer Santa Anna, cantonada amb la raval del mateix nom. Segons consta en l’informe emès per l’arquitecte municipal, Pere Caselles Tarrats, a data d’1 de setembre, quinze dies després (sic), s’atorga la llicència per a 269 metres quadrats construïts en total, segons hi consta, composats de planta baixa, per a ús comercial i amb l’accés a les tres plantes superiors destinades a habitatge. L’autor era Pere Domènech Roure, arquitecte.

Fou doncs durant 1927 quan es bastí l’immoble i probablement s’acaba la construcció i fou ocupat, amb tota probabilitat al primer pis, o principal com se’n deia quan no era gens comuna la instal·lació d’ascensor als edificis, per la família propietària i promotora, el senyor Marco i la seva esposa, doña Maria Cortina, força coneguda a la ciutat pel seu treball i dedicació dins l’àmbit educatiu, adreçat a un determinat sector de la població de Reus, i que de fet ha arribat amb tota vigència i vigor fins als nostres dies. D’alguna manera podríem dir que també la Casa, talment com l’Escola, ha estat lligada als cognoms Marco-Cortina, Borrell-Marco i Borrell-Gallego fins l’actualitat, on hi segueixen vivint.

L’element més interessant és la cantonada, que actua com a frontissa entre les dues façanes

A l’expedient citat hi apareixen força ben delineades les façanes del projecte, que com sempre responen a la projecció més pública de les arquitectures que construeixen i donen forma a les ciutats. La façana es projecta i dissenya en un moment en que el Modernisme havia deixat de ser l’estil de referència per cedir la posició d’avantguarda al Noucentisme. Molts elements, però, quedaven presents en l’arquitectura vigent i això també es nota en l’obra de Domènech i Roura.

L’element més interessant de la façana és la cantonada, que actua com a frontissa entre les dues façanes. Sobre el pilar cantoner de planta baixa es recolza un primer pis amb tribuna de formes cubiques, mentre que a les dues plantes superiors la tribuna són de forma cilíndrica.

La segona reposa sobre una cornisa de balcó circular, que remata el cub inferior. La tercera ho fa sobre una cornisa quadrangular, que secciona al cilindre en dues parts. En els vèrtexs d’aquesta cornisa se situen dos petits balcons. La façana és estucada a les plantes pis mentre que a planta baixa s’utilitza la pedra natural, convenientment treballada.

La decoració, mes escassa i diferent que en els anteriors estils, es conforma pel joc de volums, i per la successió de motllures i columnes que acompanyen els balcons. Al projecte original es veu que el coronament de la façana havia de ser completat per uns elements ornamentals esfèrics i uns petits pinacles sobre la tribuna, que no s’arribaren a executar, així com la balustrada al balcó corregut en la primera planta al carrer de Santa Anna.

CASA MARCO

• Autor: Pere Domènech i Roura ( Barcelona, 1881 - Lleida, 1962). Arquitecte. Col·laborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner. Fou professor (des de l’any 1907) i catedràtic (1920-50) de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’estadi de Montjuïc. 
• Ubicació: Carrer de Santa Anna, 23-25 (cantonada amb Raval de Santa Anna)
• Any d’inauguració. 1927
• L’anècdota. La primera resident de la casa, ja que era l’esposa del Sr. Esteve Marco, fou Dª Maria Cortina Pascual (1879/1954), nascuda a Reus i que fou una eminent pedagoga del país, reconeguda amb diverses distincions. Va fer magisteri a l’Escola Normal de Barcelona, obtenint el títol el 1897, i al cap de dos any obria la seva primera escola a Reus. Després de diversos emplaçaments, aquesta recala al Palauet Boule, on encara hi rau amb una fórmula actualitzada. Però la casa segueix lligada a l’escola, ja que la seva filla Misericòrdia Marco Cortina, i posteriorment el fill Anton Borrell Marco (que fou alcalde de la ciutat) i la seva jove Dolors Gallego, continuadors de l’Escola, hi han residit o encara hi resideixen, junt amb la quarta generació familiar, els Borrell/Gallego.

Els habitatges disposen una organització en dues crugies paral·leles a l’alineació del carrer de Santa Anna, amb les habitacions, determinades totes per un o dos balcons i servides per un generós passadís, d’aquells que en l’actual confinament tantes famílies, sobretot amb canalla, han trobat a faltar.

L’altra crugia, tangent a la mitgera, allotja les peces de servei, el rebedor amb una primera habitació destinada al servei domèstic, o bé a d’altres necessitats de l’habitar, per exemple el cicle de la roba: rentat, assecat i planxat, hi segueixen la cambra higiènica i la cuina tot il·luminat i ventilat a partir de dos celoberts, oberts sobre la mitgera amb el veí, acabant tot el recorregut amb les peces principals de la casa, conformant la cantonada, amb la sala i el menjador amb tribuna al pis principal o balcons tribunats en les altres dues plantes, on els seus dos habitatges repeteixen l’esquema distributiu explicat per l’habitatge al principal. I que ho és en tant que està en primera planta, no oblidem que tot i que ja existeixen els ascensors, no eren gens usuals en els edificis de renda en aquella època, cosa que explica que el primer nivell sobre la planta baixa fos el principal en aquest edificis, aspecte que és capgirar del tot amb la generalització de l’ascensor i el progressiu desplegament del vehicle, que amb el soroll i fums generats pel seu excessiu nombre, convertí en més valuoses les plantes que eren més pròximes al cel.

Així doncs, en aquesta casa veiem com s’hi barregen moviments en corba amb estructures rectes com la de balcons i finestres i la tribuna de la cantonada que serveix d’element d’unió entre les dues façanes. I com que la cantonada és l’element més significatiu d’aquesta casa, voldria referir-me a elles per acabar.

En aquesta casa s’hi barregen moviments amb corba amb estructures rectes

Fou en el marc del Fòrum de les cultures a l’estiu del 2004, on Manuel de Sola-Morales, de qui, per cert, la ciutat n’és deutora ja que uns anys després ens deixa un magnífic projecte d’arquitectura de renovació urbana per al barri del Carme i que deu estar oblidat en algun despatx municipal, ens va explicar i mostrar en l’exposició ‘Ciutats i cantonades’ que les ciutats es construeixen/vertebren i caracteritzen, entre d’altres coses, per les cantonades com a lloc i element on es condensen, des de la ciutat burgesa del divuit fins a la contemporaneïtat, la diversitat urbana, arquitectònica, cívica i cultural. Són com un model primigeni i àmbit de la diferència i/o la fricció, de l’acord i/o la tensió, del conflicte permanent que conformen la urbs, la civitas i la polis, trilogia que defineix a la ciutat.

I si bé és cert que en Lluís Domènech Montaner ens en va construir la principal a la plaça del Mercadal i carrer Jesús, el seu fill, en Pere Domènech Roura, autor més prolífic a Reus, ens en va deixar una altra de força significativa: la de la Casa Marco.

Que bé viure en aquells moments, on la mediocritat no era considerada un actiu, com apreciem en l’actualitat a casa nostra.

* Jordi Bergadà Masquef (Reus 1958).Arquitecte per l’ETSAB (1983). Activitat professional en el camp de l’arquitectura i l’urbanisme fins l’actualitat. Professor de projectes d’interiorisme a l’EADR (1984-1999 i 2011 fins l’actualitat). Vocal de Cultura (1992-96) i President de la Demarcació de Tarragona  i vocal Junta de Govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1996-2010). Tresorer del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (2010-2012). Regidor d’Arquitectura i Urbanisme a Reus (1999-2011)