Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Casa Padreny, 200 anys endolcint moments

L´antiga Casa Padreny, fundada l´any 1815, és la confiteria més antiga de Catalunya. Dos-cents anys després lluita per oferir artesania al segle XXI
Whatsapp
La Marisa Capdevila i la seva filla, Glòria Vicheto, l´actual responsable, atenen els clients de la botiga del carrer Hospital.  Foto: Alfredo González

La Marisa Capdevila i la seva filla, Glòria Vicheto, l´actual responsable, atenen els clients de la botiga del carrer Hospital. Foto: Alfredo González

La Marisa Capdevila, l’alma mater de l’antiga Casa Padreny, era mestra al col·legi La Presentació de Reus i ho compaginava fent classes d’alemany.

Poc es pensava que amb 28 anys i tres fills la seva vida faria un tomb de 180 graus quan el seu pare va morir amb només 63 i ella es va veure abocada a liderar un negoci que es pensava que no era per ella. Una confiteria que ja portava anys de tradició al damunt –es va fundar el 1815– però que la Marisa sempre se l’havia mirat des de les grades. I sense adonar-se’n va canviar les classes i els llapis pel taulell i els pastissos. «Jo veia que la feina del meu pare –Jaume Capdevila– era molt sacrificada però de mica en mica la vaig anar assaborint», explica la Marisa.

 

Una història de confiters

I és que potser sense plantejar-s’ho la Marisa prenia les regnes d’un empresa que arrossegaria sis generacions de pastissers i que havia començat, segons explica ella, en unes golfes del carrer Montserrat. Més endavant, es va instal·lar al número 15 del carrer Hospital, on encara és avui dia. La Marisa guarda un document de l’any 1866 on el gran impulsor i confiter Josep Padreny i Güell demanava el permís de la conducció de les aigües a aquest mateix local.

Padreny va ser l’encarregat de posar la primera pedra d’una llarga història que la va seguir la seva filla que, per cert, va tenir vista i es va casar amb un altre confiter. «Abans es confitava tot: la síndria, el préssec... Recordo que per confitar una síndria només s’aprofitava la zona blanca entre la pell i la polpa i la gent venia a buscar les síndries pelades amb un mocador», deia la Marisa.

La pastisseria va anar recorrent l’arbre genealògic i els néts de Josep Padreny, l’Assumpció i el Jaume Gilabert, van formar una societat. L’Assumpció però va fer un salt de 100 metres quan es va casar amb un mestre pastisser, el Ramon Capdevila. Era l’avi de la Marisa. «Ell sí en que sabia», deia ella.

I del seu avi va passar al seu pare fins que li va arribar el torn a ella. Un període en el qual ‘la Padreny’ va fer un salt qualitatiu que l’ha portat fins avui. Però com tot a la vida això té un preu. Eren al voltant dels anys 70 i la Marisa encara recorda els dies sense horari i la inestimable ajuda de la seva mare. «Els diumenges no tenia ni temps de fer el dinar i la meva mare es feia càrrec dels meus fills», explicava.

La Marisa té ara 74 anys i qui fa rutllar el negoci avui és la seva filla Glòria, la qual s’hi va introduir l’any 1991. A la Marisa, tot i que encara la veiem passejant per la botiga, li queden lluny els cursets de pastisseria que va fer a Barcelona o les hores amb el pastisser que tan la va ajudar a l’obrador en els seus inicis.

L’empresa familiar fins avui ha anat esquivant els obstacles de la crisi que, com a tothom, no els ho ha posat fàcil. «No només tenim el problema de les franquícies sinó que s’han perdut les tradicions i Sant Joan i Sant Pere ja no es viuen com abans», comentava la Glòria Vicheto.

Sigui com sigui, ‘la Padreny’, és coneguda arreu de Catalunya pels seus productes artesans on la tecnologia malgrat ser al segle XXI no hi és gaire present. Les marques de la casa són el menjar blanc, els panellets –que ja no només serveixen per Quaresma sinó tot l’any– i el torró de rovell cremat. O per als més llepafils, el pastís de Maig farcit de maduixa que també s’ha convertit en un segell d’identitat de la pastisseria. «El vaig descobrir al casament d’un cosí meu a Tarragona ja fa 30 anys», recorda la Marisa i «el vaig trobar tan bo que quan vam arribar a la pastisseria vam començar a fer proves». I encara avui dia «hi ha pastisseries que el volen fer igual i no ho aconsegueixen», diu la Glòria, que tot i no ser gaire llaminera, es declara fan dels tronquets de xocolata que menjava de petita.

 

Entre sardines i dolços

Al voltant dels anys 90, la pastissera va diversificar el negoci i la família es va endinsar en el món del càtering. De fet, el pastís de Maig es va presentar en societat al Saló d’Anquins l’any 1992, un esdeveniment on l’Antiga Casa Padreny va preparar el sopar per a 400 persones. I no era la primera vegada que es limitava a fer dolços, perquè una llista de preus del 1931 constata que la confiteria també venia sardines, arròs o pots de tomàquet (el document de la dreta ho demostra).

El futur qui sap si tornarà en aquesta direcció. El fill de la Glòria, de 13 anys, vol ser pastisser i barrina crear un restaurant al primer pis del carrer Hospital. De moment, és només un somni i a l’espera de fer-se realitat ‘la Padreny’ continuarà endolcint moments a les nostres sobretaules.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También