'Cercar el cos perfecte és el que et fa guanyar punts'

- Quin és el seu primer contacte amb el món del culturisme?

- Jo sempre havia tingut certa fixació amb el món del culturisme. Des de petit sempre ho havia tingut al cap. Veia revistes on sortia José Donato i em deia a mi mateix que volia ser com aquell home. Si el meu pare em deia que ell s’aixecava a les quatre del matí a fer abdominals, jo també. Amb el temps en fer atlestisme, passava dies al gimnàs fent peses, i vaig conèixer a aquest senyor. A partir d’aquí, vaig començar a entrenar amb ell i m’hi vaig endinsar de ple.

- I amb el seu referent, ni més ni menys!

- Va ser el primer culturista que va viatjar a l’estranger, a Califòrnia, i que va competir amb Arnold Schwarzenegger. Vaig aprendre moltes coses d’ell, i d’això ja en fa 10 anys. He complert un somni. Primer vaig conèixer Jaume Gallostra, que va ser el referent dels campions catalans, i després vaig conèixer a Donato. Vaig començar a competir en culturisme l’any 2009. Vaig quedar tercer a Barcelona i sisè a la Copa Catalana. Vaig tornar a competir l’any 2012 i vaig quedar sisè al Campionat de Col·legis de Catalunya. Temps després, vaig tenir una època de descans, on em vaig casar i tenir fills. Aquest 2016, he tornat a competir amb l’entrenador Abel Martín. Vaig quedar campió a la província de Girona, de ciutat comtal; subcampió de la Copa Catalana i sisè en el Campionat d’Espanya. De fet, l’1 d’abril torno a Salou a competir.

- Què s’ha de fer per guanyar campionats?

- Cercar el cos perfecte és el que et fa guanyar punts. Com a jutge nacional, puc dir que la clau és que la part de dalt sigui proporcional a la part de sota, i que la part del davant i del darrere també. El que busquem és un bon desenvolupament de la part muscular, que sigui tot equitatiu i, dins aquesta proporcionalitat, que estigui definida i vascularitzada. Com més es vegi la massa muscular i més grandària hi hagi, sempre es tindrà més en compte.

- Té molt de pes el concepte de les dimensions...

- Exacte. Segons la teva preparació et pot condicionar. No es pot consentir que hi hagi un home o una dona que tingui el tronc molt gran i les cames molt primes, perquè no hi ha un treball de fisioculturisme. Qui té la massa muscular millor desenvolupada i en les millors formes, guanya.

- Això vol dir que no tothom ho pot fer?

- Ans al contrari, però el component genètic és inevitable. Si hi ha una persona que té una espatlla estreta no ho podrà evitar. No obstant això, tothom té la capacitat de fer créixer el seu múscul amb anys d’entrenament i sacrifici. Qui lluirà més serà aquell que tingui la cintura més estreta i l’espatlla més ample.

- En què consisteix el seu sacrifici?

- L’esport del fisioculturisme és un esport de més i menys. És un esport d’elit, perquè els esportistes entrenen, mengen, dormen i marxen a treballar. No es dediquen a fer res més.

- Per què?

- Perquè necessiten fer les seves hores, tot està pautat i necessiten recuperar-se sempre al 100%. Un quilo de massa muscular pot trigar molt a formar-se. Si se surt de festa, ja no dorms; si beus alcohol, fas malbé el fetge i ja no processes bé les proteïnes i les vitamines. La dieta comporta menjar 6 o 7 vegades al dia i cada 3 hores. Segons el procés d’entrenament, si estem en fase de creixement o definició, la dieta se’ns ha d’adaptar. A més, els entrenaments són d’alta intensitat, i dur-los a terme satisfactòriament només es pot fer a través d’una bona alimentació i un bon descans. Va tot lligat. L’esport abans era molt poc conegut, però ara es valora com a un rècord, la gent es fascina en veure com aconsegueixes a arribar als teus objectius. Tenir aquell estat de forma en aquell moment determinat.