Comença la rehabilitació de la Cartoixa d'Escaladei, a la Morera de Montsant

Les obres per rehabilitar l’església i el claustre d’aquest conjunt històric tenen un pressupost de més de 2,5 milions d’euros i finalitzaran en dos anys

29 mayo 2020 14:50 | Actualizado a 02 junio 2020 07:47
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

La Generalitat de Catalunya ha iniciat aquesta setmana les obres per rehabilitar l’església i adequar el claustre major de la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei, al municipi de la Morera de Montsant (Priorat).

Ambdues actuacions estan promogudes per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura que ha encarregat la seva gestió a l’Institut Català del Sòl, INCASÒL.

El projecte té un pressupost de 2.407.551,84 euros finançat pel Departament de Cultura, el programa de l’1,5% Cultural del Ministeri de Foment, els fons FEDER de la Unió Europea i la Fundació “la Caixa” que assumeix les obres de restauració i adequació per a la visita del claustre major amb un import de 316.674,80 €, en el marc del programa Patrimoni en Acció.

Les obres tenen un termini d’execució de 24 mesos i preveuen els següents treballs: desenrunat, reconstrucció i adequació de l’església, el sagrari de la Cartoixa d’Escaladei, i altres dependències annexes com la galeria sud del claustre o les restes de les tres capelles individuals ubicades a llevant de la sagristia vella. L’objectiu és garantir la seva conservació i possibilitar la seva visita i altres usos compatibles.

Actualment, tots aquests elements presenten l’estat característic de ruïna del conjunt, conseqüència de la destrucció que va precedir a la seva desamortització, i dels més de 150 anys d’abandonament i espolis que el van seguir. La pèrdua dels cobriments originals va provocar una degradació exponencial de les estructures i dels revestiments fins al punt de convertir aquests espais, molt significatius dins del conjunt, en impracticables i irreconeixibles en alguns casos.

El projecte que ara ha començat preveu recuperar la morfologia que l’església disposava al segle XVIII. Es recuperarà el seu cobriment original, reconstruint la volta de canó apuntada del tram central amb fàbrica de dovelles de gres vermell. S’estabilitzarà el conjunt amb un atirantament a l’alçada del ronyós de la volta i es preveu també la reconstrucció parcial del cimbori amb la utilització de materials originals recuperats en la fase anterior.

Altres intervencions previstes a l’església són la reconstrucció dels tancaments perimetrals, la restitució de dues columnes de la portalada i una nova coberta de teula ceràmica per a la nau principal i de coberta de planxa de zinc per al terrat. Es construirà una nova escala per salvar el fort desnivell amb l’exterior de l’església i es construirà una cripta soterrada per observar el singular sistema de fonamentació del mur meridional.

Es restauraran els paviments de marbre bicolor de la nau central i es col·locarà un paviment de posts de fusta a les zones laterals. Així mateix es recuperaran els paviments de marbre policromat de la zona del presbiteri i es consolidaran els paraments en general.

L’actuació també preveu la consolidació i restauració de tram amb arcuacions conservades a la galeria est. Es reconstruirà també la cornisa, les voltes i la coberta d’aquest mateix tram de galeria i es refaran els tancaments interns dels tres arcs, amb la doble finalitat d’estintolar-los de manera adient, i d’intentar mostrar al visitant un aspecte pròxim al que devien tenir les galeries originalment, amb les seves finestres i òculs.

Pel que fa al sagrari es proposa la recuperació funcional de la cúpula amb estructura lleugera de costelles radials de fusta laminada, amb llates de fusta que reproduiran el volum semiesfèric de l’antiga cúpula i que serveix de base a la coberta en forma de piràmide truncada de vuit cares originària. La zona de la cúpula tindrà una coberta de teula ceràmica comuna i de teula tipus romana a la resta de la coberta.

Al claustre major, el projecte de restauració i museïtzació que comença ara, recuperarà per a la visita d’un dels elements més importants de la Cartoixa tant des del punt de vista arquitectònic com simbòlic doncs el claustre és l’element vertebrador de la zona de vida eremítica i donava accés a les cel·les dels monjos. El projecte preveu un enjardinament general creant tanques arbustives al voltant de les diferents terrasses que conformen cada quadrant, reforçant visualment l’aspecte quadrangular del claustre.

Amb aquestes intervencions es pretén posar en valor també les restes de la cel·la medieval. En aquest sentit, es preveu tornar a excavar les restes visibles de les diverses cel·les medievals ubicades sota la rasant de la zona sud-est del claustre. Es tracta de documentar aquestes construccions per decidir deixar-les a la vista o cobrir-les definitivament.

Aquests nous projectes formen part del conjunt d’actuacions previstes en el pla director del monument que el Departament de Cultura va redactar el 2007. Un pla integral, ambiciós i a llarg termini que respon a l’envergadura i complexitat de les actuacions a realitzar ja que es tracta d’un vastíssim monument de més de tres hectàrees. Una aposta clara del Departament de Cultura per posicionar el monument com a element patrimonial identitari del Priorat i dotar-lo de nous espais de visita.

La Cartoixa d’Escaladei, la casa mare de les cartoixes peninsulars

Escaladei és la primera cartoixa de la península Ibèrica i alhora una joia del Renaixement català. Porta d’entrada al Priorat, la força del paisatge amb l’imponent Montsant de fons és una perfecte síntesi de patrimoni i natura, de silenci i espiritualitat, valors clau de l’actual candidatura del Priorat-Montsant-Siurana per ser reconegut com a paisatge cultural agrícola de la muntanya mediterrània dins del llistat del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

La Cartoixa d’Escaladei és l’únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya. Els elements arquitectònics, en molts casos fets amb la mateixa pedra que la serra del Montsant, semblen voler intercanviar amb aquesta última els seus respectius orígens antròpics i tel·lúrics. La simbiosi entre monument i entorn natural és tan gran que avui se’ns faria difícil contemplar el paisatge d’aquesta part de la serra sense la personalitat que li aporten les restes, ni aquestes sense la singularitat que li confereix aquest context.

Comentarios
Multimedia Diari