El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
Conxi Baraut Marsal (Reus, 1986) ha cursat la carrera d’Arquitectura Tècnica, però actualment treballa al negoci familiar Cristalería Marsal. És autora de contes locals com Els gegants i la festa major (2015), El tió arriba a Reus (2015), Els gegants van de pícnic (2016), Els Japonesos fan 60 anys (2016), Els gegants i el bestiari, per pintar i escriure (2017) o Els xumets de la Mulassa (2018). Una de les seves últimes publicacions és L’estrella del Pol Nord (Quòrum Llibres), una història que descobreix la màgia de les coses més senzilles, ja que, segons diu l’autora, «al final, tothom busquem el mateix i tots som iguals, tot i que pensem que som diferents i que uns desitgem unes coses i la resta unes de diferents».
Quan i per què va escriure ‘L’estrella del Pol Nord’?
Quan dibuixo i escric un conte, com que no m’hi dedico professionalment, el vaig fent molt a poc a poc. Aquest l’he estat preparant durant un any, aproximadament. La història va sorgir després d’un viatge a Lapònia. Per això em vaig inspirar en els paisatges de la zona com són les estrelles de nit. Així, de tornada a l’avió vaig començar a fer els primers dibuixos de l’esquimal.
Què la va portar fins a Lapònia?
M’agrada molt el fred i practico moltes activitats de neu. Feia molts anys que hi volia anar i quan em vaig casar vam anar-hi de viatge. Em va agradar moltíssim, tant que, de tornada, necessitava dibuixar una història inspirada en aquest viatge.
«La història de ‘L’estrella del Pol Nord’ va sorgir després d’un viatge a Lapònia, per això em vaig inspirar en els paisatges de la zona»Què vol transmetre a través del relat?
Tot i que cada lector tindrà una interpretació personal i diferent, volia transmetre que quan l’estrella perd la llum, per mi significa que està trista. L’esquimal Yala no sap ben bé com ajudar-la, tot i que fa moltes coses per ella. Finalment, l’estrella l’únic que vol és amor.
Per què ha volgut transmetre la importància del sentiment d’estima?
Al final, tothom busquem el mateix i tots som iguals, tot i que pensem que som diferents i que uns desitgem unes coses i la resta unes de diferents. Tots necessitem el mateix.
«Podries tenir-ho tot, i sempre buscaries l’amor. Per això, crec que molta gent es pot sentir fàcilment identificada amb la història»Què necessitem?
Necessitem l’amor de les altres persones, ja siguin familiars, amics, etc. Al final, els humans necessitem sentir-nos estimats i acompanyats pels altres. Podries tenir-ho tot i sempre buscaries això. De fet, crec que molta gent es pot sentir fàcilment identificada amb la història del llibre.
Per publicar-lo va emprendre una campanya de micromecenatge.
El conte el vaig escriure i dibuixar fa temps i buscava algú interessat a editar-lo. Llavors, vaig assabentar-me de l’existència de la plataforma Quòrum Llibres i vaig decidir iniciar la campanya.
Com valora l’experiència?
Molt positiva perquè és una manera d’aconseguir editar les publicacions. Fins ara, havia autoeditat altres contes, ja que eren de Reus, i els portava a vendre a negocis locals. Però en el cas del conte L’estrella del Pol Nord volia que arribés a molta més gent. A més, la distribució és el més complicat d’escriure un llibre, i Quòrum Llibres se n’ha encarregat de tot.
Les il·lustracions són seves.
Bàsicament, el primer que faig és crear la història a través dels dibuixos i el text l’escric després, ja que em costa més. Tot i que, com que són contes infantils, els textos són curts.
La inspiració sorgeix en qualsevol moment?
Sí. Per això sempre porto a sobre una llibreta i un llapis.
Aquesta afició per dibuixar d’on li ve?
Des de petita, sempre m’ha agradat molt dibuixar. A més, abans d’estudiar Arquitectura, ja havia fet el Batxillerat artístic i ja tenia curiositat per dibuixar. Llavors, a la carrera vaig haver de fer servir molts programes de dibuix i això m’ha permès tenir unes nocions bàsiques. Tot i que a Arquitectura dibuixes edificis, tot és dibuixar.
Què és el que més li agrada?
Dibuixar forma part de mi, és una manera d’expressar-me.
«Dibuixar és una manera d’expressar-me. Sempre guardo totes les meves llibretes de dibuix, ja que no se sap mai quan pot tornar la inspiració»Ja treballa amb una nova història?
Sí, sempre estic fent coses. Tot dependrà de si dels dibuixos que faig en sorgeix alguna cosa més o no.
Llavors, se li queden moltes il·lustracions al calaix?
Sempre guardo totes les meves llibretes de dibuix, ja que no se sap mai quan pot tornar la inspiració.
