Del Quebec a Reus, aprendre entre dos mons diferents

«Vam començar parlant a través de missatges i després, per conèixer-nos millor, vam fer un parell de videotrucades. Arribat el dia 9 de setembre ens vam poder veure en persona. A partir de llavors, hem pogut millorar a poc a poc amb la conversa directa i ens expliquem com han estat les nostres vides fins ara», diu l’alumna de quart d’ESO a l’Institut Baix Camp de Reus, Marta Català. 

Al centre acaben d’acollir l’Ophélie Demers, una estudiant del Quebec que ha vingut a fer una estada a la ciutat durant un parell de mesos i escaig. Català li fa de ‘partner’, es comuniquen essencialment en castellà i es diuen alguna frase en català. «Quan li toqui a la Marta visitar el lloc on vaig néixer farem a l’inrevés i parlarem més en francès», se somriu Ophélie. 

Si tenen cap dubte, han pactat comunicar-s’ho en anglès, ja que tant una com l’altra el dominen. La dinàmica dels estudis està sent progressiva per la nouvinguda, s’està adaptant amb els seus nous companys a l’aula i la majoria del temari i deures arriben des del Quebec. Per aquesta qüestió, durant la setmana, Ophélie disposa d’unes hores lliures per a l’estudi corresponent. 

«Allà hi dediquem més hores a una mateixa assignatura a l’institut, però els horaris són més intensius i també hi anem amb autobús. Aquí acurtes distàncies fàcilment caminant. El nivell d’altres assignatures, matemàtiques per exemple, també és un altre, és més alt. Una de les que més m’agrada és la dels idiomes, amb l’espanyol i l’anglès», resol la quebequesa. 

Sense entrebancs 

De  fet, l’idioma no està suposant cap entrebanc, Demers no ha trigat a socialitzar amb altres alumnes de classe. «El que més m’han preguntat és com em dic, sobretot els primers dies. També si m’ho estic passant bé i si m’adapto a la dinàmica de la ciutat», afegeix Demers.

«La unió que tenim entre nosaltres és molt sòlida, ara vivim juntes amb la seva família i tota l’estona em pregunten si el menjar m’agrada. Una de les diferències més xocants per a mi han estat els horaris de menjades, ho fan molt més tard. El que sí que m’ha enamorat són la truita de patates i el meló amb pernil salat», destaca Demers. Fora de l’institut, tant Català com Demers han aconseguit tenir una agenda força atapeïda. «Quan parlàvem sobre les nostres aficions, li vaig comentar que jo ballava hip-hop i, per a la meva sorpresa, vaig descobrir que a l’Ophélie també li agradava. Per tant, ens hem apuntat juntes. Fins i tot, anem al gimnàs els dimarts i els dijous amb una altra companya», continua la Marta Català.

Arribat el Nadal, Demers tornarà a casa seva i Català, passades les festes iniciarà la seva estada al Quebec, on es retrobarà amb Demers. Català marxarà al gener i tornarà a casa a tocar l’abril. «Ophélie ja m’ha posat en antecedents i em diu que m’hauré de mentalitzar amb la temperatura. Farà molt de fred», riu Català.

«El nostre objectiu és que els alumnes siguin poliglotes, que surtin al món laboral sabent molts idiomes, però també coneixent noves cultures i persones d’arreu del món. Gràcies a aquestes iniciatives, se’ls pot preparar molt bé tant en l’àmbit educatiu com social», diu la seva la coordinadora de Batxibac al centre, Mati Domínguez.