Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Del pentinat de la Vitxeta a les cicatrius dels regidors reusencs

Munta i Baixa. Impàs. Si després del pols per l’alcaldia no hi ha acord de govern, molta gent interpretarà que tot era només una lluita pel poder, a Reus i més enllà

Josep Cruset

Whatsapp
Uns nens es fotografien amb la Vitxeta, al vestíbul de l’Ajuntament. FOTO: alba mariné

Uns nens es fotografien amb la Vitxeta, al vestíbul de l’Ajuntament. FOTO: alba mariné

Una de les peculiaritats del calendari politicofestiu reusenc és que als anys d’eleccions municipals la Festa Major l’organitza l’equip de govern sortint i la presideix l’entrant. Les eleccions sempre cauen un mes abans de Sant Pere i acostumen a tenir efectes sobre el programa festiu, les propostes estrella del qual toca desvetllar durant la campanya electoral. Enguany, per exemple, ha ressuscitat el macroconcert gratuït a la plaça de la Llibertat que feia anys que brillava per la seva absència. Si haver pogut gaudir de Buhos i Catarres cal agrair-ho al calendari electoral o a altres motius és una pregunta que queda enlaire. Però el cert és que l’actuació d’ambdós grups va ser molt benvinguda, amb la Llibertat plena com feia temps que no vèiem.

L’anada a Completes i la processó són, en conseqüència, els primers banys de masses que afronten els membres del nou ajuntament. Si en anys precedents aquests actes s’han vist mediatitzats per protestes, xiulets i escridassades als polítics, aquest any el morbo serà veure els regidors passejant les cicatrius que els han deixat les negociacions per a l’elecció d’alcalde. Caldrà veure si les cares de Carles Pellicer, Noemí Llauradó, Andreu Martín, Dani Rubio i companyia desperta més comentaris que el nou pentinat de la Vitxeta, en un Sant Pere que es preveu encara més multitudinari en coincidir en cap de setmana.

La geganta

Gràcies a un vell article de Salvador Palomar que he retrobat al seu blog, he recordat l’escàndol que va provocar un pentinat modern i trencador que li van col·locar a la Vitxeta allà pels anys noranta i que, juntament amb el vestit que també estrenava per Sant Pere, li van conferir una imatge que no va agradar gens a la concurrència. El comentari més ofensiu, i si no em falla la memòria també el més generalitzat, era que la pobra Vitxeta semblava una meuca –amb perdó–. L’enrenou es va saldar amb el canvi del pentinat, tot i que el vestit encara va sobreviure alguns anys més, per desassossec de molts dels seus admiradors. Quan el van tornar a renovar, el nou va ser molt celebrat.

Com que tampoc està clar que el govern municipal quedi definit abans de Sant Pere, també serà interessant veure com es resol el protocol de la desfilada de la corporació, qui se situa als costats de l’alcalde... És, en qualsevol cas, un dels serrells més banals que ens ha deixat el fulletó polític que ha acabat amb la reelecció de Carles Pellicer per al seu tercer mandat. Semblava que després del suport rebut per part d’ERC i Ara Reus la signatura del pacte de govern era cosa feta, però res més lluny de la realitat, perquè als republicans no els agrada que el tercer soci sigui el partit municipalista. La seva proposta reiteradament expressada era incorporar la CUP, però, d’això, Junts per Reus no en vol ni sentir parlar i tampoc no consta que els cupaires en tinguin cap ganes.

Així les coses, les negociacions a tres bandes estan encallades. Les darreres informacions apunten que l’alcalde Pellicer comença a estar tip de la postura d’ERC i es planteja iniciar la legislatura governant en minoria amb els seus set regidors o amb un primer acord que inclogui els dos d’Ara Reus.

Moneda de canvi?

Mentrestant, i a l’espera que s’assignin les regidories entre els membres de l’equip de govern entrant, totes les competències romanen exclusivament en mans de l’alcalde. Divendres passat va haver de signar un decret de delegació especial a favor de la regidora Montserrat Caelles –responsable de Cultura els darrers quatre anys– per facultar-la per dirigir i gestionar totes les activitats de la Festa Major, una delegació provisional amb efectes fins al 30 de juny.

Són també cicatrius de l’alta tensió política viscuda a Reus des de l’endemà de les eleccions municipals. Més enllà del legítim pols entre els partits que aspiraven a governar i de les batalles en defensa dels postulats de cadascú, aquesta situació comporta el gran risc de traslladar a la ciutadania que darrere de tot plegat no hi havia res més que la carrera descarnada per assolir l’alcaldia, o que el resultat final s’ha decidit en funció d’interessos, partides i equilibris de poder més enllà dels propis de la ciutat, o que el govern de Reus ha estat moneda de canvi en aquest joc de trons.

Si més no, és la primera explicació que molts troben al fet que ara sigui tan difícil consensuar programes, acordar prioritats i definir un full de ruta i un cartipàs per executar-los.

Temas

Comentarios

Lea También