Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Dones emprenedores: 'Ara les fòbies se superen amb realitat virtual'

Laura Roig (Reus, 1991) és mestra d´educació especial i amb el temps ha esdevingut experta en el camp de les dificultats de l´aprenentatge, l´educació emocional i l´audició i el llenguatge, una especialitat que pertany a la branca de la logopèdia escolar. Fa tres anys va crear amb un equip d´especialistes el Centre de Benestar Emocional, ubicat al raval de Jesús, 40, de Reus.

Cristina Valls

Whatsapp
Laura Roig amb l´aplicació virtual ´Psious´. Foto: A. Mariné

Laura Roig amb l´aplicació virtual ´Psious´. Foto: A. Mariné

- Com es va crear el Centre de Benestar Emocional?

-En l’àmbit personal, vaig veure que el tema de treballar com a mestra d’educació especial a hores d’ara estava força complicat. Vam obrir el Centre de Benestar Emocional el 2014 i vam encetar tot el que són reforços, el més típic. Amb el temps, però, vam afegir ser-veis de psicologia i logopèdia, ja que també vam veure que molts dels nens venien preocupats per la separació dels seus pares. Per tant, ens vam plantejar ampliar-nos al sector dels adults. Llavors vam esdevenir un centre multidisciplinari, on tota la família està inclosa. A més, també tractem aspectes de nutrició. D’altra banda comptem amb experts amb força bagatge.

- Utilitzen un mètode sorprenent i immersiu per superar por i fòbies. En què consisteix?

- El recurs s’anomena Psious. Es tracta de la primera plataforma immersiva en línia. És relativament nova, es va fundar l’any 2013 a les oficines de Barcelona i Silicon Valley. Està dissenyada per dur-la a la pràctica en el camp de la salut mental. A través de la realitat virtual, doncs, pots dur a terme teràpies més efectives, i a partir de l’eina es desenvolupen situacions virtuals molt completes i reals, amb les quals els pacients poden superar una fòbia o una por real.

- Quina és la por més freqüent a tractar?

- Són molt habituals els casos de vertigen, la por a volar... Per tant, si suposem que la por del pacient són les alçades, acostumem a ensenyar-li unes imatges que veuen a través d’una mena d’ulleres, semblant a les Oculus rift d’un videojoc, i viuen l’experiència.

- Però saben que es troben a una zona de confort, perquè es troben a la consulta...

- Tot i així, es posen nerviosos, hi ha ansietat. La persona que veu virtualment les alçades es mareja. A més, afegim alguns estímuls. En el cas d’algú que té por a les agulles, també podem emular que li posem aquella goma per estrènyer el braç. A vegades no saben si es troben dins o fora de la situació. De fet, aquesta mesura pels psicòlegs han facilitat molt les coses. Per tant, ara les fòbies se superen amb realitat virtual, i som dels pocs centres que ho fem. Ara no cal que marxem a l’aeroport amb un pacient per superar la por a volar.

- Exacte. Amb els infants dueu a terme el mètode Gliffing. Detalli en què consisteix.

- És un entrenament específic en el qual treballem la lectura. El mètode es diu Gliffing i el nostre públic clau són aquells alumnes amb dificultats de lectura, els quals sovint se senten inferiors tot i tenir una intel·ligència normal. El nostre objectiu és atendre els alumnes en risc i ajudar-los a desenvolupar-se adequadament a l’escola i en tots els aspectes de la seva vida.

- I com es fa?

- El que elaborem són pràctiques que reforcen les habilitats lectores, i ho fem mitjançant un programa que hi ha a l’ordinador. Mitjançant uns jocs duen a terme processos fonamentals com ara la descodificació d’un grafema i un fonema, l’atenció i la memòria de treball, la flexibilitat cognitiva, la morfologia i la sintaxi, l’articulació i la dicció, etc. Per saber-ne més també es pot visitar la pàgina web wwww.gliffing.com.

- Quina és la diferència amb altres mètodes?

- Doncs per exemple, que es pot fer des de casa amb tan sols uns 15 o 30 minuts. D’altra banda, es fomenta el seguiment individualitzat, el qual es pot millorar a través d’un assessorament continu, i a més informatitzat. Els resultats varien segons l’infant, però en la majoria de vegades es veuen millores significatives passades les 16 setmanes. Per tant, els pares comencen a veure que els fills disminueixen els errors, milloren en comprensió i velocitat lectora, i entre altres aspectes, milloren l’actitud davant de la lectura i els estudis.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También