Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

ENTREVISTA: Ferran Figuerola (President del Bravium Teatre): 'M'agrada treballar sense fer soroll'

Amb treball perseverant i sense protagonismes. Així és com Ferran Figuerola (Reus, 1961), el nou president del Bravium Teatre arran de la desaparició del Jaume Amenós, afronta el càrrec d'una entitat vital per la cultura reusenca i que vol mantenir el nivell assolit fins ara.
Whatsapp
Figuerola va ser escollit president per unanimitat dels socis en l'assemblea de divendres passat. Foto: A.González

Figuerola va ser escollit president per unanimitat dels socis en l'assemblea de divendres passat. Foto: A.González

- Per què es va presentar com a nou president del Bravium Teatre?

- Els joves de la casa tenien ganes d’involucrar-se amb la junta però en cap moment es van plantejar formar-ne una de nova, el que sí que van estudiar era una fusió de la junta antiga amb les persones joves i va ser llavors quan em van proposar passar de secretari a president. Ho vaig consultar a casa i la meva dona em va dir que ara no els podia deixar i els joves em van animar.

 

- El nou equip fusiona, doncs, la veterania i la joventut?

- Sí, perquè el Jaume Cisa i jo ja hi érem, el Sisco Marca és un històric del teatre, l’Antonio Florencio és seminou i la Marta Bonet, la Lourdes Domènech, el Josep Lozano, el Carles Pitarch i la Neus Ceballos s’estrenen a la junta. Però m’agradaria destacar la gent que s’ha ofert a col·laborar en les diferents tasques repartides en comissions de treball.

 

- Les comissions de treball són la novetat?

- Exacte. El Jaume era el Jaume. Ell s’ho cuinava, s’ho menjava i quan ho tenia embastat ens ho comentava i jo això no ho puc fer. Per això hem buscat col·laboradors i he de dir que ha estat molt senzill trobar-los. Les comissions de treball són de vestuari, d’atrezzo, d’equip tècnic, de venda d’entrades, etc. De fet, és molt fàcil presidir una entitat així. Fins i tot, ja estem organitzant tots un homenatge al Jaume Amenós.

 

- Com serà l’homenatge?

- Volem fer-ho dins dels actes de la Festa Major i el dia 5 de juny serà el primer de quatre dies d’homenatge. El primer d’ells es farà a l’entitat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus. Segur que el teatre es quedarà petit i instal·larem una pantalla gegant al Pallol perquè la gent que estigui fora pugui seguir l’acte i al revés. Els altres dies seran els dies 25, 26 i 27 de juny als jardins de la Casa Rull. Tot plegat encara s’està gestant i al capdavant hi ha el Lluís Graells i el Carles Bigorra. He de dir que s’ha ofert una pila de gent per col·laborar desinteressadament en aquest homenatge amb una llista que sobrepassa les 50 persones. Fins i tot, el Josep Baiges ens ha proposat pel pròxim Mercat del Mercadal fer un capgròs del Jaume com a pregoner a través d’una subscripció popular d’un euro i recordar així la seva figura.

 

- Quins objectius es marca?

- Seguir el llegat del Jaume i mantenir l’alt nivell que va aconseguir amb una programació estable de cara al cap de setmana i amb tot tipus de disciplines diferents. Sense deixar de banda les grans actuacions com el Mercat del Mercadal al juny, les Varietats de Sant Perico, els cursos de teatre i el Reus Teatre Musical que va funcionar molt bé. Ara ja estem programant per l’octubre i novembre. D’altra banda, iniciarem una campanya per captar socis. Ara som 250 i ens agradaria arribar als 300 o 400.

 

- Li fa por que l’observin amb lupa aquests primers mesos?

- És clar que tinc por. Primer perquè el que m’agrada és treballar sense fer soroll, sempre darrere de l’escenari. De fet, només he fet una obra de teatre, Terra baixa, i ho vaig fer perquè em vaig deixar enredar pel Jaume. Sé que observaran el Bravium amb lupa, els primers mesos, però que la gent no pateixi perquè no baixarem el nivell.

 

- Què aporta el Bravium al teatre de Reus?

- Reus és una ciutat de teatre i hi ha molta gent amb ganes de trepitjar-ne un però les sales que hi ha no són gaire accessibles. Els teatres Bartrina i Fortuny són cars i jo crec que un dels èxits del Bravium és no dir que no a ningú. La gent es queda parada quan diem que no cobrem res. Com a molt cobrem el taquillatge a mitges. Aquesta és la nostra fórmula que ens funciona. De diners, no en fem però mantenim les despeses. A Reus tenim un teatre de nivell però a cop de talonari.

 

- Hi ha algun projecte que li faci especial il·lusió?

- El cicle de teatre infantil del novembre vinent. Fa anys que no es fa i crec que podrem fer-ho sis diumenges a les 12 del migdia. La idea és poder crear l’hàbit d’anar al teatre entre els més petits de casa.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También