El Cantaval i les vergonyes polítiques de tot l’any

Com diria aquell il·lustre humorista reusenc «riure és l’única sortida». Remei que, després de l’any que hem passat, és, sens dubte, la cosa més intel·ligent a la que acollir-nos, ja que, de moment, d’això no ens poden privar. Així doncs, en l’edició del Carnaval de Reus més descafeïnada mai recordada, la Comissió del Cantaval va decidir que ni la Covid-19 l’aturaria i va oferir, ahir, un repàs amb els grans fets de l’any a través d’originals adaptacions de mítiques cançons amb lletres satíriques que van destapar les vergonyes dels polítics locals i estatals. Sempre, des de l’humor.

El que acostumava a ser una ruta pels principals carrers de Reus tot cantant i repartint disbauxa es va adaptar al context obligat per transportar el desè aniversari del Cantaval a la Palma de Reus. Un esdeveniment amb aforament limitat i a l’aire lliure, que congregà gairebé un centenar de persones, separades per grups i moltes d’elles disfressades, cosa que va ajudar a recordar, per aquell moment, que estem en època de carnaval. Hi havia, però, la privació de beure alcohol, quelcom que no lliga massa amb la fama de la celebració reusenca. «Tiene casi veinte años y no se ha, podido emborrachar...», interpretaven el públic i els anònims protagonistes, a ritme de Libre de Nino Bravo, una de les diverses adaptacions dedicades a aquest coi de virus al que també li van cantar amb la base musical de l’himne del confinament creat pel Duo Dinàmico «Resistiré, a tots els veïns plastes. Suportaré, que em diguin que tot anirà tant bé. I encara que els del tercer es creguin DJs, aguantaré estoicament i a sobre els aplaudiré».

El públic s’animà amb els hits de sempre, com el de l’any anterior que feia honor al nomenament de la vicealcaldessa Noemí Llauradó a ritme de Millonaria de Rosalía: «Que jo sé que he nascut per ser alcaldessa. Tenir regidories, també Sagessa. Un dia pel Niloga el següent al Carme, sempre entre menjar blanc i copes de cava». Una menció que entomà amb humor, com, deuen haver fet l’equip sencer del govern local davant el nou single Carri Carri Carrilet, acompanyat per la música de les Tres Bessones i els Fessolets «Carri, Carri Carrilet, que solia ser un tramvia Després va ser un mercadet i al final tot descarrila. Carri Carri Carrilet, que seràs un Mercadona...».

El fet de seguir endavant amb l’esdeveniment, segons els organitzadors, ha estat també una forma de fer un crit de defensa a la cultura, un dels sectors més tocats en aquest últim any: «Creiem que la cultura és segura i que per la salut psicològica també és important», indicant també, que volien oferir algun esdeveniment més enllà la mostra organitzada per l’Ajuntament i la Federació Reusenca d’Associacions de Reus (FRAC).

I que millor que passar el dia de reflexió que amb una cançó recordant les catàstrofes de la Filomena «Hi ha un temporal, que es diu així, Filomena, Filomena. La Greta, ja ho va advertir, i és només una nena». O bé la cançó de Pocahontas de Colores en el Viento per recordar IQOXE: «has vist la flamarada de nit cel amunt, o has respirat molt d’òxid d’etilè, si has sentit el pet que ha fotut Torreforta, has comprat tiquets de càncer per doquier».

Si ha de servir d’alguna cosa l’edició d’enguany, entomat com un període per reflexionar el format del Carnaval Reusenc, perjudicat a molts ulls per l’alt consum d’alcohol en les rues, és per tornar a situar a l’eix central els fets més característics del carnaval on les disfresses i la sàtira vagin sempre de la mà.