Más de Reus

El Círcol de Reus i Domènech i Montaner

Patrimoni. L’entitat, que està millorant el vestíbul del Fortuny, va voler executar el 1900 un projecte del reconegut arquitecte     

F. Gras

Whatsapp
Les obres de reforma del vestíbul del Teatre Fortuny ja estan en marxa. FOTO: A. González

Les obres de reforma del vestíbul del Teatre Fortuny ja estan en marxa. FOTO: A. González

Crec que ningú posa en dubte que una de les principals joies de la ciutat és el Teatre Fortuny. Inaugurat el 1882, ha viscut moments de tots colors. Els més rellevants les darreres dècades han estat la reforma de 1988, la creació del Consorci per dotar l’espai d’una programació de qualitat i la seva designació com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Una catalogació, per cert, que només comparteixen sis construccions més com, per exemple, la Casa Navàs o el Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. 

Precisament, la història que ens ocupa està protagonitzada pel seu cèlebre responsable, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Una història desconeguda per molts i que, desgraciadament, no es va arribar a materialitzar.

Si comencem pel final, el punt de partida sorgeix fa uns dies amb l’anunci d’El Círcol de reformar completament el vestíbul de Teatre Fortuny. La societat cultural i recreativa, propietària de l’edifici de la plaça Prim i que l’any vinent compleix el seu 170è aniversari, executarà un canvi radical. El projecte, obra de Marta Jara i Elisenda Troguet, preveu un espai molt més lluminós, zona de cartelleria, un paviment de marbre i miralls. Dignificar l’espai i obrir l’entitat a la ciutat són els motius que la presidenta d’El Círcol, Patrícia Terradellas, va esgrimir durant la presentació d’una intervenció que compta amb la inversió de l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona. L’obra es preveu que estigui enllestida el setembre.

Plànol de Domènech i Montaner pel Círcol de Reus. Imatge: 'El Circol', 125 anys d'una societat

La primera reforma

Hem de retrocedir uns 50 anys endarrere, a principis dels 70, per trobar l’última reforma del vestíbul del teatre. La junta del llavors president de la degana entitat reusenca, Jaume Oriol, va encarregar l’actuació a l’ebenista i decorador Emili Argilaga, el qual va apostar pels acabats de fusta i peces marbre presents a l’actualitat. Una actuació que va reportar un canvi radical a l’aspecte lúgubre que tenia.   

Però per reformes, la que l’any 1900 els responsables de l’entitat van voler tirar endavant sense èxit i a la qual ens referíem abans. En una ambiciosa aposta i «per donar un nou to al local» (segons recull el llibre ‘El Círcol’ 125 anys d’una societat) van encarregar a Domènech i Montaner la reforma de l’escala interior de la societat que dona accés a la primera planta.

De fet, l’arquitecte va projectar els plànols de com havia de ser la nova escala. Una feina per la qual va cobrar 300 pessetes. Sense conèixer els motius pels quals no es va arribar a executar, el seu elevat cost podria ser-ne un, no hi ha dubte que el resultat hauria estat a l’altura de l’escalinata de la Casa Navàs.

Temas

Comentarios

Lea También