El Comitè de Bioètica de l'Institut Pere Mata ha tractat 8 casos des del 2012

Des de la seva creació, fa quatre anys, també ha elaborat un Codi Ètic Assistencial des d´on ha format els professionals del centre

19 mayo 2017 18:00 | Actualizado a 21 mayo 2017 15:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El comitè de Bioètica Assistencial de l’Institut Pere Mata i Villablanca es va fundar l’any 2012, amb la intenció de resoldre conflictes ètics relacionats amb la confidencialitat, l’autonomia, l’adequació terapèutica i la justícia retributiva. Prèviament a la seva creació cap de les dues entitats comptava amb un comitè propi.

Des de la seva creació fa quatre anys ha tractat vuit casos vinculats amb aquest tipus de qüestions, en cada cas, valorant el conflicte presentat i assessorant als experts sobre la millor manera d’actuar d’acord amb els principis de la bioètica. A més, a banda dels casos esmentats, els professionals també tenen l'opció de realitzar consultes exprés al Comitè sobre aspectes concrets i menys complexes.

Cal tenir en compte que durant aquest temps també s’ha elaborat un Codi Ètic Assistencial, amb la intenció de realitzar una important tasca de formació professional i s’han realitzat diverses accions de difusió dels principis de bioètica entre el personal de l’organització, amb l’objectiu d’afavorir la perspectiva ètica en els serveis i en els processos assistencials de l’Institut Pere Mata i de Villablanca.

Reunió d’experts a Cal Massó

Per tractar aquestes qüestions, el Comitè de Bioètica Assistencial de l’Institut Pere Mata i Villablanca va organitzar ahir un taller a Cal Massó on es van reunir alguns dels principals experts de bioètica del país i on es van posar dos casos a discussió a partir de la representació teatral realitzada per una dotzena d’entesos del Grup Pere Mata.

Amb la participació de més de 100 professionals, el taller va comptar amb la participació dels experts: Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica de la Universitat de Barcelona, que opinava que «l’ètica és una necessitat real i substancial en l’àmbit sanitari»; Màrius Morlans i Molina, vicepresident del Comitè de Bioètica de Catalunya; Montserrat Esquerda i Aresté, directora general de l’institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull; Joaquin Escribano Subias, doctor en Medicina especialista en Pediatria i Nefrologia infantil, i cap del servei de Pediatria de l’hospital de Reus; i Marcel Cano Soler, professor d’Ètica de la Facultat de Filosofia de la UB.

Comentarios
Multimedia Diari