El Mercat Central de Reus

«A primeres hores del matí, calia veure la plaça del Mercadal. Els pagesos dels pobles de l’entorn hi havien portat les gallines, pollastres, ous, coloms, ànecs i conills de llurs corrals. (...)Tot a l’entorn de la plaça, en filera, hi havia el cordó de pagesos i pageses amb llurs productes als peus. Hi portaven tot el que tenien: aviram, llegums, verdures, caça, bolets, herbes bones, farina de moresc, els ocells agafats de viu en viu a l’abeurada i les cries de merles. El mercat tenia un cert color d’orient amb aquella violència de llum que hi ha a Reus. (...) la llum era fresca a l’ombra, cruament feridora al sol; allò era un zoco multicolor que havia de temptar el pinzell de Fortuny. ‘El Mercadal és el record més bonic que jo tinc de Reus’, pensava Hipòlit». PUIG I FERRETER, Joan. El Cercle Màgic. L’assalt dels records. Vol. II, cap. VI. Barcelona. (1a ed. 1929). Ed. Proa

Antoni Sardà Moltó va accedir al càrrec d’arquitecte municipal de Reus a principis de 1930. El nou Mercat Central va ser el primer treball rellevant de la seva dilatada carrera i, a parer meu, el més significatiu. Però la seva gestió no fou gens fàcil. El projecte és de 1934 i les vicissituds prèvies a la Guerra Civil –i la pròpia Guerra– van ajornar la seva construcció. No serà fins a 1944 que s’iniciaran les obres, quan Sardà és novament arquitecte municipal –havia estat substituït per Josep Simó durant la Guerra–. Ara podrà, per fi, construir l’edifici dibuixat 10 anys abans. El solar era el mateix, i l’arquitecte, també. Per què el projecte hauria de ser diferent?

Feia molts anys que la ciutat volia construir un nou mercat, tot aplegant en un sol edifici, les activitats que fins aleshores acollia el Mercadal. L’acolorida i harmònica barreja d’oficis, personatges, colors i olors que tant va impressionar Joan Puig i Ferreter no podia resistir per més temps la comparació amb la idea de modernitat que significava un edifici-mercat, tal i com havien ja bastit la majoria de bones ciutats, fins i tot Tortosa (1887) i Tarragona (1915). Com explica Ramon Amigó, Pere Caselles –llavors arquitecte municipal– n’havia projectat, el 1911, un, a l’est de la ciutat, a l’illa Raval de Robuster/carrer Batan, gairebé davant les Peixateries.

Era un bon projecte i va ser aprovat, però no va prosperar. Caselles farà encara dos intents més, sense sort.

La ciutat seria una altra si el seu Mercat Central fos en un lloc diferent del que va triar Sardà. L’encert del lloc és evident. El solar havia format part del convent dels Carmelites. Allà, el 1901, la Societat El Círcol hi va construir un teatre d’estiu com a sala complementària al Fortuny. Era un edifici prefabricat –sembla ser que El Círcol no va tenir paciència per esperar el projecte encarregat a Domènech i Montaner– i va durar el que va durar. Sense nostàlgia va ser enderrocat el 1930. Era un bon lloc per a un mercat.

El solar està situat a l’entrada nord-est de la ciutat, connectat amb la Plaça Nova –Prim– pel carrer de Sant Joan, i amb l’eix central –els carrers Major/Monterols/Llovera– pel Camí de l’Aleixar. Era un solar ampli, regular i força pla, propietats essencials per a un mercat. Tenia veïns nobles: l’Hospital, la nova església –a mig fer– de Sant Joan, de Pere Caselles; les cases Rull i Gasull, de Lluís Domènech i Montaner; i la Cochs, de Francesc Mitjans. La posició del Mercat Central va canviar el centre de gravetat de la ciutat, que va bascular, clarament, cap al nord. La vitalitat de Sant Joan, Llovera i, sobretot, Passeig Mata i Prat de la Riba tenen molt a veure amb la posició del nou mercat.

Sardà va poder bastir-hi una esplèndida nau de planta rectangular (4.500 m2), amb un tancament perimetral de formigó, i estructura de la coberta, de ferro, recolzada sobre 16 peus drets –també de ferro, disposats en dues fileres i separats entre ells 30 metres– que conformen un únic espai –com una basílica romana– diàfan, amb llum zenital i gran flexibilitat en la posició de les parades, tot i que no va poder evitar una certa centralitat i axialitat en l’ordenació interior. La rasant estava molt ajustada al pendent dels carrers. També el terra del Mercat té un lleuger pendent, per facilitar-ne l’accessibilitat i la neteja. La part superior era reservada als majoristes. L’espai exterior, que envoltava tots els costats excepte la façana principal, estava protegit per un voladís que rebaixava l’escala de l’edifici i permetia usar el lloc com a mercat exterior protegit. Així fou fins al trasllat dels majoristes i dels pagesos al nou Mercat del Camp, al 1984.

Avui, els mercats no estan en el seu millor moment. Els nous hàbits de compra, la pressió dels ‘supermercats’ i ‘hipermercats’ –explícits noms– els han obligat a encabir dins del seu cos usos complementaris o aliens: aparcaments, centres comercials... El de Reus no es diferent. Fou remodelat fa 30 anys. A més del confort, s’hi van afegir un gran aparcament, dos centres comercials i unes oficines municipals. Així i tot ha perdut la meitat de les parades. Tanmateix, tot reprenent les paraules de Puig i Ferrater, proposem entrar al Mercat cada dia per descobrir-hi el territori exposat. Al mercat, el territori -amb mil imatges i poques paraules- es condensa en un caleidoscopi urbà, obert de bat a bat. No pots dir que coneixes una ciutat fins que no has recorregut els seus mercats.