El Tomb de Reus defensa les APEU com una eina per «encarar el futur»

El Tomb de Reus veu el ja projecte de llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) –aprovat abans-d’ahir per part del govern de la Generalitat i enviat al Parlament–, com a una «oportunitat de promoció» i una eina de treball per «encarar el futur». Aquesta es basa en la col·laboració publicoprivada i «permet millores al comerç de proximitat, l’hostaleria i els serveis a través de prestacions públiques no tributàries».

Amb aquesta «futura llei», en tot cas, podria donar-se resposta a les necessitats locals tot emprant un model semblant al de les grans superfícies i sufragat per les contraprestacions econòmiques obligatòries dels adherits, així com donacions, patrocinis i subvencions. La iniciativa, originada anys enrere a Toronto, i també coneguda com a ‘Business Improvement Districts’ (BIDs), s’ha anat estenent al món anglosaxó, els Estats Units i Alemanya, entre altres. En l’actualitat, segons va distingir ahir el president de l’agrupació comercial reusenca, Jacint Pallejà, en una trobada al Cafè de Reus, hi ha dues entitats que funcionen com a APEU a la ciutat: El Pallol i La Fira Centre Comercial. «Hi ha 2.500 BIDs al món i s’han escampat com una taca d’oli. Els terminis per superar la fase parlamentària són variables. Un cop aprovada, però, sol·licitaríem la seva creació a l’Ajuntament, entre altres accions; i, durant el procés de creació, delimitaríem la zona final. Es tracta d’un projecte d’entre 3 i 5 anys que necessita l’aprovació del municipi, així com dels titulars (o llogaters, si n’hi ha) dels locals de l’àrea delimitada que s’hagin volgut adherir, ja que és opcional. A més, es reten comptes de forma anual a aquests dos actors», va detallar Pallejà.

El projecte de llei presentat té una durada d'entre 3 i 5 anys. Els locals, amb els recursos extra, iniciarien un model similar al de grans superfícies

Des de l’entitat, creuen que la futura llei dels APEU pot transformar la zona comercial d’El Tomb, facilitar la «modernització de la promoció de la zona en qüestió i consolidar el model de comerç», va dir. Pallejà va enumerar avantatges: augment de llocs de feina, de l’actractiu de la zona i poder d’atracció de firmes; millora de la qualitat de vida de l’área, així com de les zones adjacents incloent-hi aspectes de neteja i seguretat. «Esdevindria una zona amable per als clients», va formular. Des del Tomb, van voler donar dos missatges: recordar el centre comercial dels avis (a l’aire lliure) i treballar per actualitzar-lo, fent un de millor i tot respectant «l’estil de vida mediterrani que ens caracteritza» –el de comprar mentre es passeja pel nucli antic–; i, d’altra banda, esdevenir el primer APEU de la província. Amb aquestes dues idees, Pallejà va recordar que el centre de Reus compleix «les característiques idònies». «Entrarien dins l’APEU tots els establiments amb accés directe al carrer, excepte que no fossin un negoci. Els aparcaments i els solars, també hi formarien part». Per constituir un APEU hi ha tres maneres de fer-ho: que un 25% dels locals ho sol·licitin, que l’Ajuntament ho proposi o que ho faci una entitat de més de 5 anys. «En portem més de 20 i esdevindríem l’entitat gestora de les retribucions», va explicar Pallejà.