El bar de l'àpat saludable

«El meu pare va estar prop de 40 anys al bar de la Llotja de Reus, en plena plaça del Prim. Estava enamorat d’aquell racó situat al nucli de la ciutat», explica emocionat el propietari del Bar Bon Gust, Rafael Cabrera. Ho explica mentre assenyala un parell de quadres amb fotografies emmarcades de la gran plaça, en blanc i negre. «Un cop es va tancar el bar, el meu pare va decidir obrir aquest bar aquí al barri Fortuny, i des de llavors estem treballant», diu orgullós. La feina mai no s’acaba, això sí. Situat davant l’escola Puigcerver i proper a l’escola Marià Fortuny, el bar rep cada dia molts alumnes i pares que passen per allà per fer un mos. «Una de les nostres filosofies és que tot el que servim aquí ha de ser 100% saludable, tenim àpats equilibrats, gens greixosos i una bona varietat. Aquesta és la nostra marca personal», explica el també cambrer. I és que ell i la seva parella, que fa els menjars a la cuina, són els únics que treballen el negoci. «Jo estic de cara al públic, i comencem ben d’hora, vora les 7 del matí, fins a gairebé gran part del dia», acota diligent. La selecció de sandvitxos que resten visibles a la barra són d’allò més saborosos: amb enciam, ruca, tomàquet, pollastre a la planxa... Un bon compendi per passar bé el dia, «i amb energia». En aquesta mateixa línia, Cabrera destaca que la cuinera també elabora un seguit de pastissets, «que triomfen molt». Tota una gamma de cupcakes i pastissos elaborats es poden trobar, doncs, al bar del carrer de Pi i Maragall. «De fet, en tenim molts de seguidors a la nostra pàgina de Facebook i fem visible aquesta tasca tan innovadora a la xarxa», remarca.

La història de Cabrera és d’allò més curiosa, perquè l’ofici gairebé el va enamorar. «Vaig començar a estudiar Relacions Laborals a la universitat, i moltes vegades m’escapava a donar un cop de mà al pare. Vam obrir el 1998 i vaig veure que, amb el temps, la tasca al bar m’omplia molt més que no pas el que jo estudiava. Llavors vaig decidir que em dedicaria al negoci familiar», resumeix Cabrera. L’obertura va coincidir en ple esclat de la construcció i van començar a tenir moltíssima feina. «M’ho va ensenyar tot el meu pare, i ja fa 18 anys que estem aquí. Es diu ràpid! I obríem cada dia de la setmana. Ara ja no ho podem fer», completa.

‘Passen les hores volant’
Preguntat sobre què és el que més li agrada de l’ofici, Cabrera resol que, sens dubte, és «perquè se’m passen les hores volant. M’entretinc molt i no m’aturo. En canvi, la vida de l’administració no m’agradava gaire». Reconeix que és molt actiu i que el treball està fet a la seva mida. Quan hi ha terrassa a l’estiu, gaudeix molt. Pel que fa a les estratègies que segueix per recordar el que li demanen sis taules, explica: «Tot és tècnica, i com la majoria de públic és del barri, ja sé que la noia rossa demanarà el cafè normal i que l’altra que l’acompanya el voldrà amb dos de sucre». Tant li agrada la feina que algun cap de setmana també fa d’extra a altres restaurants de la ciutat.