El barri Gaudí de Reus, una icona arquitectònica de mig segle

El barri Gaudí va acollir ahir dimarts un col·loqui que se suma al seguit d’actes de celebració del 50è aniversari de la construcció dels blocs Bofill. La xerrada va anar a càrrec dels arquitectes col·laboradors en el projecte constructiu, Anna Bofill i Xavier Bagué. Abans, però, es va dur a terme un passeig pels blocs del barri per tal d’analitzar el projecte. A la trobada van assistir autoritats i molts veïns i veïnes curiosos sobre la història dels seus habitatges. Un cop va arribar l’hora convinguda, el grup va desplaçar-se fins a l’auditori Joan Pedregosa del Centre Cívic Mestral.

Un cop allà, la presidenta de l’associació veïnal, Maria del Mar  Escoda, va agraïr als assistents la bona rebuda de les diverses activitats que s’han anat organitzant. Per la seva banda, l’alcalde Carles Pellicer va elogiar el barri i el va definir com «un dels més originals i singulars de la ciutat», el qual va sorgir en un moment en què es necessitava «un barri nou i diferent». Pellicer va concloure parlaments tot descrivint la cita com a «un homenatge als veïns i veïnes del barri».

Per començar la xerrada, Escoda va donar pas a la tarragonina Maria Rius, la qual està elaborant una tesi sobre el barri Gaudí i últimament ha estat molt lligada al centre cívic. Rius es va encarregar d’introduir l’acte. «La construcció dels blocs Bofill va ser la primera experiència del taller d’arquitectura. Va ser l’inici d’una investigació que va durar deu anys i que, encara avui amaga un sistema modern de construcció que encara avui es podria posar en pràctica», va assegurar. Tot seguit, Anna Bofill va tenir el torn de paraula. «Els orígens del taller van ser molt colpidors, jo era molt jove i quan vam aprofundir en aquest projecte no pensàvem que ens ompliria tant. Érem un grup de gent inquieta i defugíem els habitatges impersonals, sense ànima», va dir l’arquitecta i també compositora. 

Una de les característiques que va destacar sobretot era que «volíem anar més enllà de la construcció interior on es vivia. Havíem de tenir en compte tant l’espai interior com l’exterior i la seva confluència». En aquest sentit, va detallar en què consistien els espais intermedis, «aquells que separen l’espai interior de l’exterior públic, aquells allunyats dels cotxes. Un espai de trobada i pensat pel gaudi i tranquil·litat dels vianants». 

Les paraules utilitat i estètica van ser les que van articular el discurs que va continuar l’arquitecte Bagué. «El nostre objectiu era aconseguir l’equilibri d’aquests dos elements i establir una nova xarxa constructiva, aquella que considerava que un habitatge podia millorar l’esperança de vida i del diàleg», va manifestar. Els dos ponents van citar sovint l’arquitecte Frank Lloyd Wright, a través del qual Bagué va reivindicar la importància de l’estètica. 

«Vam voler trencar la monotonia que hi havia en l’arquitectura, crear poesia al barri. A través dels colors, vam aconseguir un llenguatge localitzador per saber com es diu l’edifici on es viu. Li dona personalitat», va manifestar l’arquitecte Xavier Bagué.