Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El barri del Carme, eterna assignatura pendent

Llums i ombres L’ambiciós pla de reforma, encara per completar, ha millorat la cara del barri, però no l’ha revitalitzat ni n’ha aturat la degradació

Josep Cruset

Whatsapp
La cruïlla del carrer del Vent amb el carrer del Carme. FOTO: alba mariné

La cruïlla del carrer del Vent amb el carrer del Carme. FOTO: alba mariné

El carrer del Vent és una de les artèries de vianants amb més vida de Reus. Hi transita tanta gent que ha calgut posar un semàfor a la cruïlla on connecta amb el raval i el portal de Jesús. A l’altra punta es troba amb el carrer del Carme, el vell eix perpendicular que dona nom al barri. Però més enllà de la placeta on es creuen, el carrer del Carme és un altre món. Al tram alt, només hi queda un establiment obert: un bar petit, d’aquells amb llums fluorescents i porta opaca, potser l’últim d’aquest tipus que queda a la ciutat. Al tram baix, el comerç també està extingit. Les llums del carrer del Vent contrasten amb les ombres del carrer del Carme. Una imatge paradigmàtica de la situació que viu el barri.

El Carme és un dels espais urbans més genuïns de Reus. Va ser la primera barriada que es va configurar fóra muralla i conserva moltes de les cases bastides al llarg dels segles XVIII i XIX, una tipologia que li atorga un singular atractiu, però que també explica part de la problemàtica amb què s’enfronta des de fa molts anys.

Els intents per rehabilitar-lo venen de lluny. Alguns no van passar del paper, com la primigènia idea de revitalitzar l’entorn del carrer Sant Esteve obrint-lo cap al raval. D’altres actuacions puntuals no van donar el fruit esperat, com la conversió en zona de vianants el carrer Sant Jaume després de la del Vent. Dos carrers paral·lels, dues intervencions idèntiques i dos resultats ben diferents. L’obertura de la nova seu de l’Escola de Música de la Diputació i dues botigues a altre extrem són avui els únics senyals de vida. Passejar-hi en la solitud habitual convida a recordar les hores passades a ca la senyora Maria dels cromos, almenys pels de la meva generació.

L’empenta que havia de ser definitiva va arribar el 2004 amb la Llei de Barris i l’aprovació del projecte d’intervenció integral. Era un pla nascut en un altre context econòmic i immobiliari, que va patir diverses replanificacions durant l’execució, tant en l’àmbit econòmic com urbanístic. Després d’una inversió final de 17 milions d’euros per part de l’Ajuntament i de 8 més aportats per la Generalitat, la feina encara està lluny de completar-se, perquè a partir de 2011 la crisi ho va frenar tot.

La millora de la fisonomia del barri ha estat molt evident, amb la remodelació de la majoria de carrers, una primera tongada d’enderrocs i els nous equipaments públics al voltant de La Patacada, però el conjunt d’actuacions urbanístiques i socials no han portat la revitalització esperada del barri, ni han aturat la degradació de les zones més depauperats. Les cases buides, la problemàtica derivada de les ocupacions il·legals i la presència de molts edificis en mal estat són els símptomes més visibles, als que el moviment veïnal hi afegeix un augment de la sensació d’inseguretat. Si les previsions estaven sobredimensionades o els estralls de la crisi han impedit que el pla cristal·litzés en un gran canvi a millor, és un debat susceptible de totes les interpretacions.

L’Incasòl anuncia ara que aquesta pròxima setmana començarà l’enderroc de dues de les edificacions més rònegues del sud del barri, on l’obertura del portal del Carme ha quedat en un pas més que en necessita de molts altres per canviar la dinàmica. En qualsevol cas, per fi alguna cosa torna a moure’s, tot i que les actuacions de les administracions públiques tenen una incidència limitada mentre no arribi l’interès de promotors privats i es reactivi la construcció d’habitatges. Els solars habilitats, les places i passatges projectats, necessiten que el mercat immobiliari desperti perquè tot allò que es va dibuixar fa 15 anys sigui realitat algun dia.

Malgrat tot, la iniciativa privada continua aportant focus de vitalitat al barri. Al carrer Sant Francesc, funciona la famosa Escola de Cinema de Reus. Al Camí de Riudoms, Cal Sendra ha ampliat una de les botigues de queviures de referència a la ciutat... Llums i ombres.

Comentarios

Lea También