El ‘bon govern’ entra a l’organigrama municipal

L’organigrama polític derivat del pacte de govern signat per Junts per Reus, Esquerra Republicana i Ara Reus a l’Ajuntament introdueix dos conceptes nous en el desplegament de les regidories: la vicealcaldia i el bon govern.

Com és prou conegut, la creació del càrrec de vicealcaldessa per a la líder d’ERC Noemí Llauradó va ser fruit de les tenses negociacions que van desembocar en la reedició de l’acord tripartit, després de frustrar-se el pacte d’esquerres que hagués desbancat Carles Pellicer i donat l’alcaldia a Llauradó. Les seves competències i la seva representativitat institucional estan detallades a la plana web municipal, però com dies després de l’engendrament la vicealcaldessa va ser elegida presidenta de la Diputació de Tarragona –càrrec que comporta molt més poder, però també molta feina i dedicació– caldrà veure quina és la presència i el paper polític real de Llauradó en el dia a dia de l’Ajuntament.
L’altra novetat en la nomenclatura municipal és que la regidoria de Participació i Serveis Generals ho és també de Bon Govern. L’àrea que encapçala la republicana Montserrat Flores serà l’encarregada de gestionar aquest concepte tan reiterat als discursos polítics i mediàtics.
Malgrat que no hi ha precedents d’una regidoria de Bon Govern, seria excessiu considerar-ho una innovació, perquè parlem un principi provinent de la teoria política clàssica que ja ocupava les meditacions dels filòsofs grecs.

A l’època actual, la recuperació de la noció tecnocràtica de bon govern la devem a l’ONU i el Banc Mundial, que la van concebre com un nou model de desenvolupament que havia de permetre el progrés econòmic i l’avenç en les polítiques públiques. El més curiós i menys recordat és que originalment estava pensat per resoldre la crisi i el fracàs estructural dels països subsaharians, la qual cosa invita a una pregunta: hem arribat a algun grau de similitud entre els mals governs dels estats africans i els nostres?

Es mesurarà?
A Espanya, des de 2013 existeix la Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, a partir de la qual es va crear el Consell de Transparència i Bon Govern, depenent del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública.

La insistència dels legisladors en regular la consecució del bon govern i de les administracions públiques en comprometre-s’hi és més simptomàtica de què sovint encara brilla per la seva absència i de l’emprenyament de la ciutadania amb els polítics que no pas d’avenços substancials en la qüestió.

En la pràctica, l’aplicació de les normatives legals en matèria de transparència estan bastant clares i esteses i avancen a bon ritme, però resulta més complex aclarir què és el bon govern i com assolir el que caldria esperar d’aquest concepte: bona gestió, eficàcia, eficiència, acompliment dels interessos generales i alt nivell de satisfacció dels ciutadans. I no menys crucial, com mesurar la seva aplicació per determinar si el govern s’exerceix, o no, d’una manera que sigui objectivament correcta.

Si als teòrics de la política els costa definir amb precisió el bon govern, tampoc ho té fàcil l’Ajuntament de Reus per desenvolupar aquesta nova competència, concretar en quines accions es traduirà i com s’avaluarà.

Tot un repte per qualsevol administració pública que s’imposi avançar en aquest objectiu, més enllà de convertir-ho en un enunciat.