El darrer llibre de pregons de la Setmana Santa

Francesc Pardo i Irene Massana van presentar, a finals de març, el llibre Pregons de la Setmana Santa de Reus (1989-2019). El seu objectiu va ser continuar la tasca de Pere Martorell i, d’aquesta manera, preservar el patrimoni literari de la festivitat religiosa. L’elaboració del recopilatori, a més, va coincidir amb el confinament estricte. «Des de petit, havia vist el llibre de pregons a casa. Quan vaig ser a la junta de govern de la Reial Congregació de la Puríssima Sang N.S.J., el segon any, el 2008, vaig escoltar el pregó de Francesc Llevat, en què citava Ferran Casajuana, qui va pronunciar el primer pregó en català el 1954. Llavors, em vaig adreçar a Martorell, tot dient-li que el seu llibre de pregons era tota una referència. El vaig esperonar per tal que en fes la continuació, però va defugir la tasca i em va assenyalar que tenia pregons recopilats del 1989 fins al 2003, exceptuant del 1999 i del 2000», explica Pardo, clavari de la Reial Congregació pel bienni 2019-2020. A partir de llavors, Pardo va agrupar pregons i, «pels volts del 2016, el projecte va quedar en un calaix», esmenta. L’estiu del 2019, però, va llegir el pregó del seu pare, en Francesc Pardo i Camps, i va recuperar la idea. «Vaig portar el tema a la junta i aquesta va accedir», recorda. Necessitava, això sí, algú més per repartir tasques i va triar a Massana, a càrrec de la direcció musical de l’Escolania Cor Jove i Capella de la Reial Congregació. La seva formació com a filòloga va ser clau per estandarditzar textos, corregir-los i donar coherència lingüística al volum.

L’elaboració del llibre va implicar haver de passar a ordinador diversos pregons i transcriure d’altres. «La feina va requerir una tasca interpretativa i de recerca per contextualitzar frases dites de forma oral; mai havia corregit un llibre amb textos tan diferents. Vam treballar de forma telemàtica abans de la pandèmia, ja que érem a llocs diferents i la col·laboració ha estat una relació d’iguals», resumeix Massana.

Val a dir que el llibre inclou fotografies del moment de lectura del pregó, tot un elogi a la figura del pregoner, i que els autors van voler coronar l’obra amb un pregó de pregons, ja que l’any 2020 no en va haver-hi cap. Per tant, van agafar l’essència de cada discurs i van fer, com diuen ells, un «vitral de la Setmana Santa».