El futur del comerç de Reus

La URV considera que el comerç històric està «amenaçat» i que cal mantenir les botigues tradicionals però també pensar en el futur

08 noviembre 2018 08:27 | Actualizado a 10 noviembre 2018 17:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La modificació dels models de consum “amenacen” la urbanitat de la ciutat, segons conclou un estudi realitzat per part de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV i el Centre de Recerca Urbana del Camp (CRUC) i encarregat per l’Ajuntament de Reus. El comerç de Reus s’ha d’adaptar als canvis que generen les noves tecnologies i això implica que el seu futur passa per l’e-commerce, que pot tenir unes conseqüències incertes. 

La configuració actual del comerç de Reus, resultat d’una tradició històrica, és un dels elements fonamentals del seu èxit. La gestió de l’eix comercial, la distribució dels mercats municipals i la manera d’absorbir les grans superfícies generen maneres d’“experimentar la ciutat” i proporcionen “qualitat de vida” als ciutadans. Així ho va explicar Pau de Solà Morales, director de l’ETSAR URV.
No obstant això, el comerç històric està “amenaçat” i, en aquest sentit, Solà va observar que si la voluntat és preservar l’activitat comercial de la ciutat, caldrà analitzar amb profunditat les possibles accions a dur a terme en un futur per mantenir-la “de manera amable”, sense caure en restriccions i gestionant les noves fórmules de comerç que puguin anar apareixent. Per Solà, “els reptes globals són molt grossos” i a partir d’ara caldrà analitzar com el comerç ha de modificar la ciutat i que al mateix “doni confort als ciutadans”.

Observatori del comerç

L’estudi també preveu la proposta de crear un observatori del comerç per disposar de dades actualitzades sobre el comerç urbà, l’elaboració d’un catàleg de productes locals i de botigues o la reflexió sobre la imatge de la ciutat en què tots aquells elements que en depenen responguin a una imatge cohesionada.


El Govern municipal planteja que el model comercial de la ciutat de Reus s’hauria d’estructurar en dos àmbits: el centre, on es mantinguin els comerços i els locals d’oci i restauració; i l’àrea periurbana, propiciant que s’hi traslladin les oficines i clíniques, fent-les baixar de les primeres plantes on s’han traslladat els últims anys i ocupin els baixos. D’aquesta manera, l’Ajuntament vol que “les plantes baixes donin vida a la ciutat” i per Marc Arza, regidor d’Urbanisme, està clar que no és el mateix el Carrer Llovera, que l’Avinguda Prat de la Riba o Sant Bernat Calbó, alhora que explica que la ciutat no es pot permetre tenir locals buits. A més, Arza va observar que “la tendència” actual és tornar a les ciutats i que els centres comercials ubicats en polígons es van quedant buits. 

Patrimoni
L’estudi es va presentar ahir en el marc del seminari “De dilluns a dilluns, Fris del Comerç” i té per objectiu posar en relació l’urbanisme de la ciutat, el comerç i el patrimoni. En aquest sentit, Solà va destacar “l’estreta relació entre el comerç i la fesomia urbana, que fa de Reus una ciutat capaç d’oferir experiències properes i singulars”. 
El document ha registrat, amb dades de 2015, un total de 373 comerços en àmbits patrimonials catalogats i en defineix la tipologia (establiments en cantonada, sota porxo, multicota, en places, amb terrassa, en centre comercial, en passatges, de caràcter temporal com el mercat de marxants, etc.). 

Finalment, també defineix les tres àrees comercials més importants de la ciutat: l’entorn del centre comercial La Fira, l’entorn del Mercat Central i l’entorn del Mercat del Carrilet.

Comentarios
Multimedia Diari